De rebrots, onades i altres herbes

No discutiré si es tracta de rebrots o de segones onades, com diuen alguns. No soc cap experta i prou feina tinc a seguir les recomanacions i obligacions d’uns i altres. Per mi, senzillament, és que el virus continua present entre nosaltres, encara que no el veiem. He de reconèixer que en això de creure sense veure-hi jugo amb avantatge. Ep, pel que fa als àtoms o molècules o el que sigui que constitueix la massa microscòpica del coronavirus, però no en els seus efectes devastadors en les persones que emmalalteixen greument i moren. Uns efectes, d’altra banda, que sembla que alguns ja han oblidat i només fa quatre dies que els teníem omnipresents, de tal manera que vam deixar de banda la resta de l’actualitat per parlar quasi exclusivament i només del bitxu. El cas és que ja fa temps que diuen que hem d’aprendre a conviure amb ell i això ens costa, i molt. A mi i a tu potser no perquè no ens ha enxampat o ho ha fet d’una manera asimptomàtica, però a d’altres sí pels motius que sigui. Hi ha qui diu que necessitem consignes clares a seguir per poder protegir-nos i protegir millor els altres. I n’hi ha que s’escandalitza que es demani això perquè tots som prou adults i madurs per saber què hem de fer. El cas és que visto lo visto crec que sí, que necessitem missatges clars i distints que ens ajudin a decidir en la direcció més òptima. Missatges per a tots, petits i grans, sense distincions. I si ens sulfura que ens orientin a la vida no ens posem pedres al fetge, respirem a fons i triem alguna herba (infusió) que ens faciliti la digestió. Ara a l’estiu les podem prendre amb gel o en granissat i passen millor.