El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha explicat que el nou director general de l’INAF cobrarà 198.000 euros a l’any bruts i, per si no en té prou, el Govern també s’ha compromès a pagar-li un variable que pot arribar fins a uns 50.000 euros si compleix un seguit d’objectius, que esperem que ens expliquin algun dia. Malgrat que sempre he defensat que els llocs de responsabilitat han d’estar encapçalats per persones competents i ben remunerades, crec que en aquesta ocasió l’executiu s’està equivocant, i molt. Ha de cobrar un salari d’aquestes característiques el màxim dirigent d’una institució de caràcter públic? Un país de les dimensions d’Andorra es pot permetre tenir directius d’entitats públiques percebent aquests salaris? I no em val l’excusa que si no es paguen aquests salaris no es pot contractar a ningú del sector privat. Per què sap el Govern que, per exemple, el governador del Banc d’Espanya guanya 180.000 euros a l’any? Sap el nostre estimat executiu que una persona que cobra el salari mínim tardarà setze anys i mig a guanyar 198.000 euros? Sap el Govern que l’Observatori de la Infància de l’Unicef acaba de concloure que el 25,2% de les llars amb menors no poden fer front a una despesa imprevista de 400 euros? El creixement de les desigualtats socials és un dels riscos que podem patir com a país en els propers anys, malgrat que alguns no en vulguin ser conscients. I més desigualtat vol dir menys cohesió social, menys prosperitat econòmica i menys legitimitat de la democràcia. La lluita contra la desigualtat és missió de tothom, començant pel mateix Govern, encara que sovint ho oblidin.
