A la vida, solem tenir la sensació que les coses sempre tenen dos costats, per dir-ho d'alguna manera. Hi ha els pols nord i sud, la llum i la foscor, les dues cares d'una moneda, quan ens expliquen alguna cosa sobre dues persones, diem que només estem sentint una de les dues campanes, i així, podríem estar una bona estona. Però com diuen els budistes, aquesta aparent dualitat no existeix per si mateixa, ja que cadascuna d'aquestes dues coses aparentment no té una essència pròpia i separada, sinó que existeix en relació amb tota la resta. L'exemple més fàcil d'entendre és que la percepció de la foscor existeix gràcies al fet que hi ha alguna cosa que es diu llum. I així, amb tot. Fa força temps que, des que la tecnologia forma part de la nostra vida quotidiana i ens facilita l'accés al món a través d'internet, existeix un fenomen conegut com a FOMO. Un acrònim que en anglès és fear of missing out, que seria la por de quedar-se fora, de perdre's el que està passant.

Ja hem parlat alguna vegada aquí d'aquest problema i, ves per on, fa un parell de dies em vaig assabentar que existeix la seva contrapartida,  i es diu JOMO. Aquest nou acrònim significa joy of missing out, que ara seria el plaer de quedar-se fora. La veritat és que no m'estranya, i tinc la temptació de dir que m'alegra moltíssim que li hagin donat la volta a aquesta moneda. Ja hi ha col·lectius de persones que es dediquen al slow living, és a dir, a viure amb calma, a poc a poc, i a prioritzar la qualitat sobre la quantitat, però aquest JOMO m'ha agafat per sorpresa. De totes maneres, em sona a una cosa circumstancial. Ja sabeu, estem de vacances i tots volem relaxar-nos, i és normal que aparegui alguna cosa que promogui la satisfacció de desconnectar de les xarxes socials, quedar-se a casa o rebutjar plans socials sense sentir culpa, gaudint del moment present i del nostre espai. Perquè mentre el FOMO causa ansietat per no estar a tot arreu o no assabentar-se de les tendències, el JOMO aporta pau mental en acceptar que no necessites participar en tot. De fet, amb els anys, l'experiència i la maduresa ens ensenyen que el millor és participar en poques coses o, almenys, en aquelles que un tria, sense imposicions externes. També m'adono que, al marge que ara li hagin posat un nom, jo fa un temps que ho poso en pràctica amb la informació. Intento, dins del saludablement possible, mantenir-me conscientment desinformat, perquè he arribat a la conclusió que ja ni tan sols puc saber si el que consumeixo és veritat o no.

La pregunta amb aquest JOMO és si serà una moda passatgera o si l'adoptarem quan ens tornem a incorporar a la rutina diària, amb aquest ritme frenètic amb el qual ens movem, guiats per la llum de la pantalla. Mentrestant, gaudim-ne, que almenys fins al mes que ve, els mojitos són de veritat.