L’estiu és una temporada ideal per fer nous i interessants descobriments. No s’hi val quedar-se a casa! Amb l’arribada del bon temps, les propostes culturals (tant a Andorra com a fora) proliferen de forma inabastable. Hi ha propostes per a tots els gustos. Des de festivals de grandíssim format fins a actuacions o representacions d’aforament súper reduït. Cal estar ben atent a tot allò que se’ns ofereix i saber triar correctament. L’oferta és tan àmplia que, fins i tot, pot ser que hàgim de renunciar a determinades propostes per l’impossibilitat de fer quadrar les nostres agendes.
Aquest cap de setmana passat vaig optar per anar a descobrir una proposta que feia anys que en sentia a parlar i que em cridava molt l’atenció: el FADE, una mostra d’art digital situada en la petitíssima i remota població de la Cellera de Ter (Girona), que enguany complia 10 anys. Malauradament, el mal temps (fins i tot, va pedregar) va deslluir considerablement la celebració de l’esdeveniment i va provocar canvis en la programació i retards en les actuacions. Ara bé, més enllà d’aquestes circumstàncies incontrolables, els visitants vam poder gaudir d’un seguit de propostes d’allò més curioses.
M’agradaria destacar dues coses importants: en primer lloc, i en contra del que sol ser habitual, es respirava un ambient completament local. Sense aspiracions de grandesa o creixement. Es tracta d’una mostra pensada per a la gent de la població i els seus voltants. Fins i tot, com a visitant forà vaig tenir la sensació en determinats moments de sentir-me desubicat o observat... I, en segon lloc, remarcar el fet que determinades instal·lacions artístiques o actuacions poc convencionals es duien a terme en espais que poden resultar veritablement sorprenents, com són l’interior de l’església o els menjadors de la casa de les monges. Gaudir de les sorolloses instal·lacions artístiques mentre les germanes feien vida en aquells espais reconvertits temporalment, em va semblar una cosa inaudita i fascinant. Això em fa pensar que tradició i innovació poden anar de la mà sempre que hi hagi entesa i respecte.
L’aplicació de les noves tecnologies i els nous mitjans expressius en entorns patrimonials poden facilitar una renovació en el mode de percebre les nostres tradicions i facilitar un diàleg renovat i atractiu entre passat i futur. Sabent com som a Andorra, aquesta idea podria generar reticència o rebuig, però no hauríem de tenir por de provar-ho. Especialment si volem potenciar i treballar la modernització del país, sense perdre mai de vista la nostra particular i tradicional identitat.