Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Declamació fúnebre pel bisbe Simeó




Segur que heu sentit a parlar darrerament d’un copríncep que, si bé encara és un gran desconegut per la majoria d’andorrans –esperem que no per molt de temps–, fou príncep sobirà de les Valls d’Andorra entre 1714 i 1737. Una figura cabdal en la història del nostre país de la qual se n’ha parlat molt, Deo gratias, al manifest signat per més d’una trentena d’historiadors, agents culturals i divulgadors del patrimoni, entre els quals em trobo amb orgull i convicció, i que no pretén si no reivindicar la figura del 37è copríncep episcopal, Simeón de Guinda y Apeztegui (1660-1737), que tot i ser un home de confiança del rei Felip V, va mantenir la sobirania d’Andorra davant els desitjos del regne d’Espanya d’annexionar-la després de la Guerra de Successió. Un home que va aconseguir, just un any abans de morir a Sant Julià de Lòria, l’únic copríncep de la història mort en terra andorrana, que un predecessor seu, el bisbe d’Urgell Ermengol, fos reconegut com a sant a tots els dominis del rei d’Espanya. Fou el jesuïta Pierre Robinet, comfessor del rei Felip V d’Espanya, qui el va proposar com a bisbe d’Urgell. I també fou un jesuïta, Joseph Villarejo, qui va fer la Declamación fúnebre en las exequias del Ilustrísimo Señor D. Simeón de Guinda y Apeztegui, Obispo de Urgel, del Cosejo de Su Majestad, Príncipe Soberano de los Valles de Andorra, difunto en el Acto de Visita de la Villa de S. Julián, Valles de Andorra, dia 7 de Agosto de 1737, una joia bibliogràfica publicada l’any 1738 a Cervera, sortida de la impremta de la Pontificia y Real Universidad, gràcies al religioso Convento de las Madres de la Compañía de María, en grata y perenne memoria de este su Ilustrísimo Fundador.
El jesuïta Joseph Villarejo no escatima en adjectius ni en paraules amables vers el nostre copríncep al llarg de les 24 pàgines que conté aquest llibret, entre les quals excel·leixen les de “espíritu piadoso, devoto, flexible a lo bueno, caritativo, limosnero, eclesiástico, episcopal”. Acaba aquesta llarga i emotiva declamació fúnebre parlant amb la mort, a qui el Pare Robinet li diu: “Tu fin es acabar. Acabaste con su vida, bien, es pensión que se ha de pagar a la naturaleza; pero sus créditos, su buena opinión, su memoria nunca acabarán. In memoria aeterna erit justus. Queda gravada en los pechos de todos, gravada en estos Montes y en todo el Obispado, y su alma en más eterna memoria del Cielo, donde requiescat in pace. Amen”.
Tan de bo el poble andorrà reconegui al copríncep Simeó tot el que va fer per Andorra i per mantenir intacta la nostra independència de quasi 743 anys. Mai és tard, i com diria el Nobel Gabriel García Márquez, “no ploris perquè ja es va acabar, somriu perquè va succeir.” 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte