Degradació democràtica espanyola

Que la democràcia espanyola dista molt de la majoria de democràcies europees no és cap secret. Ara bé, quan després que des dels estaments judicials es torcessin i forcessin les costures del marc legal per castigar i escarmentar l’independentisme català semblava que ja no hi havia marge per a cap més barbaritat, l’alt tribunal fa un nou pas, i aquest de conseqüències difícils de determinar, en la degradació del sistema democràtic. I és que la decisió del Tribunal Constitucional d’aturar una iniciativa legislativa a tràmit a les Corts espanyoles, acció sense precedents a Europa, trenca la separació de poders i obre una crisi institucional de dimensions desconegudes a l’Estat veí.

De fet, hi ha qui obertament parla de cop d’Estat togat i que Pedro González Trevijano, Antonio Narváez, Concepción Espejel, Enrique Arnaldo, Ricardo Enríquez i Santiago Martínez-Vares són els Antonio Tejero, Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada del segle XXI.

No sé, sense conèixer a fons l’argumentació que ha portat a tal matussera maniobra, si seria tan agosarat a l’hora de qualificar aquesta nova pirueta de la justícia espanyola, però  sembla evident que hi ha hagut prevaricació. Si més no en el cas dels dos primers magistrats, ambdós amb el mandat caducat i que havien estat recusats per les formacions que conformen el govern espanyol, i que, ves per on, han participat i votat una decisió sobre una qüestió que els afectava directament. I és que si el text suspès tirava endavant i entrava en vigor haurien estat immediatament destituïts dels seus càrrecs.