Vint-i-un any després torna la segona divisió B espanyola al país. La categoria de bronze del futbol espanyol. L’avantsala del món professional i a tocar de la lliga de les estrelles, on es troba jugant el capo del Futbol Club Andorra: Gerard Piqué. Benvinguts diners, i sense ajuda pública. Bé!, benvinguts els jugadors professionals provinents de fora del país; benvingut l’espectacle de la piloteta i adeu al futbol amateur i a jugar contra el Palau Anglesola –amb tots els respectes... amb tots!–. Adeu també a veure quatre gats a les graderies; adeu a veure jugadors del país fins que no es treballi bé la base –potser un dia algú ho farà–; adeu als problemes financers i a esperar les dotzenes parts de la subvenció per pagar els petitets sous que hi havia; i també adeu a negociar amb els internacionals pels beneficis generats per ells per jugar amb la selecció. Ja està. Ara toca pensar a pujar i amortitzar els 400.000 euros i escaig que va costar la plaça de segona B i que el públic gaudeixi, vingui Gerard Piqué amb els seus fills o no vingui a la graderia. Aquest projecte fa patxoca. No voldria carregar-me la il·lusió de ningú. Tant de bo algú hagués ajudat quan les coses pintaven maldades i no hagués vingut Gerard Piqué per tapar-nos les vergonyes, i també perquè alguns es treguin la careta de manera força curiosa i sense cap mena de rubor. I com que torna el futbol d’elit i també els diners... ens acomiadarem dels jugadors andorrans –molts van presumir que tenien bona part de la plantilla amb internacionals–. És evident, i ells també ho saben que no tenen el nivell per competir a segona B. No és culpa d’ells. Potser ha estat la deixadesa o del Som qui som. Ves a saber. El millor és dir que tot és bonic perquè els haters no treguin tota la bilis.