Del carrer dels Canonges a l’Havana

El prevere Agustí Coy i Cotonat (Sort 1859-Barcelona 1920) fou un de tants capellans del nostre bisbat amb una vida pastoral lligada a l’exèrcit, en aquest cas l’espanyol. Un altre cas paradigmàtic és el del doctor Ramon Iglesias Navarri (Durro 1889-la Seu d’Urgell 1972), que abans de ser el nostre bisbe i copríncep havia estat també capellà castrense.
Agustí Coy destacà com a capellà militar a la guerra de Cuba i després com a pater del Batalló de Caçadors de Treviño número 26, que tenia la caserna a Vilafranca del Penedès. Una altra de les facetes d’aquest prevere pallarès fou la de ser un prolífic historiador i intel·lectual. Entre altres obres publicà el 1906 Sort y comarca Noguera Pallaresa, reeditat el 2005 en facsímil per Garsineu Edicions de Tremp. En aquesta obra, Coy parla de la seva pàtria pallaresa i dedica també unes planes a la capital del bisbat i a la seva història, de la qual en voldria destacar unes petites biografies sobre alguns fills de la Seu, que considerava il·lustres, com és el cas dels germans Pere i Antoni Besa Fillart, nascuts al bell mig del carrer dels Canonges i fills del cirurgià Nicolás Besa i de Teresa Fillart.
Ambdós germans emigraren a Cuba i hi establiren la seva vida professional. Pere (la Seu 1850-Linyola 1915), filòleg especialista en llengües orientals, arribà a ser catedràtic d’història crítica de la literatura espanyola a la Universitat de l’Havana i Antoni (la Seu 1847-?) treballà com a metge a Cuba. La pròspera vida a l’illa antillana es malmeté aviat amb el conflicte que va acabar amb la independència de Cuba.
Ambdós germans prengueren partit a favor d’Espanya i no només s’allistaren a les tropes de voluntaris, sinó que també hi arribaren a tenir certes responsabilitats. L’Antoni arribà a ser coronel del Regiment de Voluntaris de Jaruco.
Amb la pèrdua de la guerra, els dos germans tornaren cap a Catalunya amb les seves famílies. Pere reprengué la seva activitat acadèmica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Antoni tingué temps d’escriure el llibre Historia del Regimiento de Caballería de Jaruco y su estandarte (1908) i que podeu consultar online a la web de la Biblioteca Nacional d’Espanya.
Els germans Besa formaven part dels repatriats que en totes les guerres d’independència i processos de descolonització han de tornar al seu país d’origen. Molts altres espanyols restaren a l’illa com a cubans.
Com a record, algunes famílies que conec encara guarden la vivència del padrí que va tornar tocat per les febres encomanades en els darrers dies d’un imperi que visqué la seva particular posta de sol.