Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Del Comapedrosa al cel




Diu el proverbi tibetà que qui ha escoltat alguna vegada la veu de les muntanyes, mai la podrà oblidar. Potser per això els andorrans sempre que fem, diem o pensem, ho fem tenint en compte les nostres meravelloses muntanyes, sense les quals no podríem viure i entre les quals s’ha forjat, durant segles, el veritable esperit andorrà.
Viure a Andorra és viure en un paradís natural on gairebé el 83% del territori nacional el conformen boscos, cultius i pastures. I dins d’aquest percentatge veiem enlairar-se amb orgull i majestuositat 72 pics entre els quals n’hi ha un que ha crescut més que cap altre, per major glòria de la Massana: el pic alt de Comapedrosa, que amb els seus 2.942 metres fa que els andorrans tinguem a tan sols un pas el cel...
Si bé ja existia des de 1850 una Comissió Mixta de Límits Franco-andorrana, creada amb la intenció d’acabar amb els frecs per la propietat d’algunes pastures limítrofs, el 1856 es va crear també una Comissió Mixta hispano-andorrana, els integrants de la qual van ser els primers a fer l’ascensió a les nostres muntanyes i a posar fites per fixar el traçat exacte de la divisòria hispano-andorrana.
Per la part andorrana hi havia el síndic Francesc Duran, el subsíndic Joan Moles i el conseller Josep Perich. Per la part espanyola el brigadier José Mellid de Bolaño (caballero Laureado de San Fernando i, aleshores, governador militar de la Seu d’Urgell), el diputat provincial José Alvina i l’administrador de rendes Pere Jover. També hi anava –cobrant, comme d’habitude– el notari Luis Dalmau de Baquer, en concepte de secretari.
Era el 16 d’octubre del 1856 i van sortir de Sant Julià de Lòria, expedició que es repetiria durant dies i que aniria col·locant fites i engrossint la minuta del notari. El 12 de desembre s’interrompia per les fortes nevades i no serà fins al 1858 quan es reprendrà el tema. Aquest cop hi anaven Francesc Duran, Joan Moles i Josep Povida per la part andorrana i José Mellid de Bolaño, Antonio de Moner i José López per l’espanyola. Era el 21 de setembre, però el nostre estimat Comapedrosa no el coronarien fins a l’endemà, data de la qual donava fe el notari Dalmau.
El 18 d’octubre del 1858, tenia lloc una trobada per tancar l’acord d’actes dels dies anteriors, signades davant notari per la Junta Mixta de Límites entre España y la República de Andorra, creada por Real Orden de 18 de gener del 1854 i ratificada l’11 de setembre del 1855. Seguidament, s’envià als respectius governs. El document declarava establerta la línia “mojonera” entre Andorra i Espanya. El 7 de novembre del 1858 es donaven per acabats els treballs de delimitació.
Us imagineu la instantània? En ple segle XIX, fent el cim polítics en lloc d’excursionistes. Potser aleshores des del Comapedrosa ho veien tot més clar. Avui haurien de fer el cim els nostres polítics pensant, com deia el vulcanòleg Haroun Tazieff, que les muntanyes ajuden els homes a despertar somnis adormits.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic