Després de vuit anys d’instrucció, fa vint dies es coneixia la sentència del Cas Palau, un trist cas de corrupció que va tenir lloc entre els anys 1990 i 2009 entorn del Palau de la Música Catalana de Barcelona i que va desviar prop de 26 milions d’euros, perpetrat per Fèlix Millet, entre d’altres. Amb 82 anys, el fundador de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana haurà de complir nou anys i vuit mesos de presó per malversació de diners públics, apropiació indeguda, falsedat en document mercantil, falsedat comptable, tràfic d’influències, blanqueig de diners...

Cal dir que Fèlix Millet (aquest ambiciós i poc ortodox empresari que utilitzava el Palau per blanquejar diners i finançar il·legalment Convergència Democràtica de Catalunya en lloc d’organitzar concerts) era renebot del Mestre Millet (Lluís Millet i Pagès), un dels fundadors de l’Orfeó Català el 1891 i professor de música del meu pare, Enric Llahí.

Potser heu vist l’escultura de bronze que Josep Salvadó Jassans (que també va exposar la seva obra a les galeries d’art de la meva família) va fer-li l’any 1991 i que avui s’alça al costat del Palau en homenatge al compositor i músic català. Doncs ves per on, el mestre Millet, sota el patronatge de Crèdit Andorrà i dins dels actes de commemoració del Centenari de Pompeu Fabra, el 6 de juliol de 1968, va dirigir al Teatre Cristall d’Escaldes un Gran Concert de Gala de l’Orfeó Català, amb obres com El Cant de la senyera, El pastoret, In paradisum o la cançó de bressol Son, soneta, vine ara, d’ell mateix. També d’altres, com Sota de l’om i la Cançó nostra (de Morera), El caçador i la pastoreta (de Botet), Fum, fum (de Tomàs), La nina bella (de Pérez Moya), Elegía Eterna (de Granados), Hivern, vós sou fort desplasent (de Debussy), Pel maig qui ve (de Jannequin), Jesús està escoltant (de Dawson), la Roseta (de V. d’Yndy), l’Ave Maria (de des Prés) i La mort de l’escolà (de Nicolau).

La nit del concert que, segons la meva mare, estava ple de gom a gom, hi van actuar amb l’Orfeó la soprano Sonia Albadalejo i el baríton Josep López Esparber. L’endemà, l’Orfeó Català va celebrar la seva festa anyal del Dia del Cantaire tot fent un romiatge al nostre estimat Santuari de Meritxell, on va cantar la Pregària de Millet “en filial homenatge a la Patrona de les Valls, guardiana excelsa de la fe, dels costums i de la llengua del nostre poble”.

Doncs bé: disten només 50 anys entre aquest preciós concert dirigit pel Mestre Millet i l’entrada a la presó del seu renebot Fèlix Millet, que també visitava el nostre país, però per “dirigir” els seus comptes bancaris... Que en dona de voltes, la vida!