Del nou règim comunicatiu del Comú d’Encamp o el finançament polític amb recursos públics

El 16 de desembre de l’any que hem deixat enrere, tot just després de l’aprovació del pressupost del Comú d’Encamp per al 2017, un mitjà de comunicació del nostre país publicava l’article d’opinió Capgirem Encamp!!, que signava el conseller de la majoria d’UP+DA Jordi Rogel. El mateix dia, els comptes de Twitter i Facebook del Comú d’Encamp compartien l’article d’opinió entre els seus seguidors i jo, l’endemà mateix, a les 7.57 h, aplaudia públicament la iniciativa perquè confiava que tots els consellers de casa comuna podríem gaudir d’aquest nou model comunicatiu en què, “per salut democràtica, transparència i dignitat” (deia al meu compte de Twitter), els recursos de comunicació que paguem entre tots també recollissin l’opinió de la resta de consellers.
La setmana passada, el mateix dia que el Diari BonDia publicava el meu article d’opinió
Els pressupostos de la marmota, vaig sol·licitar al Comú d’Encamp el procediment que havia de fer servir com a conseller de comú per poder gaudir del mateix dret que el del meu company de la majoria d’UP+DA, el conseller Jordi Rogel. Un dret de transparència que es resumia que, de la mateixa manera que s’havien fet servir les xarxes socials del Comú per difondre el seu article d’opinió, també s’hauria de fer amb els articles d’opinió dels consellers de PS+I o d’LdA+I.
Després de dos paràgrafs i d’haver llegit el títol d’aquesta opinió, els estimats lectors ja es deuen haver fet a la idea que el meu article d’opinió Els pressupostos de la marmota no ha gaudit del mateix dret que l’article d’opinió del conseller de comú d’UP+DA. És més, perquè no em queixi, els responsables institucionals van optar per la solució salomònica de retirar de les xarxes socials del Comú l’article del company de la majoria Jordi Rogel, que en aquell moment ja s’havia difós entre 1.942 comptes de Twitter i 2.410 de Facebook.
La veritat és que hi estem massa habituats, a aquest tipus d’astracanades a casa nostra, de la mateixa manera que estem habituats que els webs comunals no tinguin un espai en què es recullin les opinions de tots els representants electes o que els recursos públics en comunicació només es destinin a fer un seguiment de l’activitat dels cònsols o els consellers de la majoria (deu ser allò de la “democràcia representativa” mal entesa).
No entraré en el detall de les converses que vaig mantenir amb els responsables institucionals de casa meva per fer-los entendre que és senzillament una qüestió de transparència i que poden mirar models d’altres administracions locals franceses o espanyoles en què l’activitat dels grups de la minoria també és present, dedueixo que per una qüestió de salut democràtica.
Arribats a aquest punt, no voldria pensar que alguns ens conviden a opinar en una sola direcció com en les democràcies mal enteses, que porten molts responsables institucionals a apropiar-se dels recursos públics pensant-se que són exclusivament seus. Com tampoc voldria pensar que som davant un ús abusiu, sectari i partidista dels mitjans institucionals, que paguem entre tots els ciutadans del Pas de la Casa i Encamp, per finançar accions o interessos del grup de la majoria.
I és per tot plegat que, convençut que el dret a la informació s’ha de fer visible des de les institucions i per estalviar-nos a tots el fet d’haver d’impartir classes de pluralisme i tolerància a aquells que van pel món presumint-ne, convido els cònsols i consellers d’UP+DA a la parròquia d’Encamp que encetin una reflexió ràpida per no caure en la “censura informativa” amb els recursos públics i garantir, al més aviat possible, el dret a la igualtat i l’equitat comunicativa a tots els consellers electes.