Pensant en com evoluciona el món actual, i en com és de difícil mantenir una identitat pròpia en un país com el nostre, quan una aixeca la vista i es para a mirar el paisatge de les nostres valls, no pot deixar escapar unes llàgrimes.

Unes llàgrimes d’impotència per les destrosses cada cop més cridaneres que fan els nostres mandataris en els pocs espais naturals que ens queden.

Unes llàgrimes de ràbia en veure que els poders públics actuals sembla que tinguin una visió molt a curt termini del futur. Sembla que pensin poc en el país que deixem a les generacions que ens segueixen.

Unes llàgrimes de tristesa en saber com estem malmetent el nostre entorn: el nostre petit país. Tot i abaixar els braços sobre el tema de les torres a Escaldes-Engordany i donar per perdut tot l’encant de la vall de les parròquies centrals del Principat, anem a enumerar totes les proeses aprovades darrerament i que, malauradament, s’estan executant.

Adeu a l’entorn del Pic de Cubil, prop de l’estació de Pal, on des del 2021 hi ha un parc solar al Planell de la Tosa que, a més de 2.300 metres d’altitud, trona al bell mig del paisatge. Adeu ara, el 2026, a una altra part d’aquest entorn ja castigat. Adeu, doncs, a una part important de Setúria i a l’entorn de la Caubella, ben a prop de l’estació de Pal, un altre cop, i del pic de l’Alt de la Capa, on el flamant secretari d’Estat per a la Transició Energètica, David Forné, ha afirmat aquest gener del 2026 que l’heliport de la Caubella serà operatiu d’aquí a quatre mesos, el juny del 2026. I això malgrat diversos informes adversos, d’abans d’aquesta legislatura, que alertaven que era una zona massa pendent i amb manca d’aigua.

Adeu a la Vall del Riu, on, a més del Pont Tibetà –que va d’un punt al mateix punt, fent una anada i tornada, ja que és un fals pont que no té més utilitat que la turística, amb ferros pertot arreu– ara hi haurà un telefèric. Amb ironia podem afirmar que quedarà d’allò més estètic, amb unes pilones que necessitaran una tala d’arbres per ser instal·lades, que passaran per sobre de la vall i de bordes centenàries, generant, això sí, una agressió al medi. I malgrat l’oposició d’una part de la població de Canillo.

Adeu al Maià, on el Govern i els comuns de Canillo i d’Encamp troben d’allò més adient instal·lar un parc eòlic, ben a prop de l’estació d’esquí del Pas de la Casa-Grau Roig, amb uns molins de vent que es vegin bé, alterant sense vergonya un dels espais naturals que encara tenim en aquella zona. Amb la controvèrsia que generen arreu aquest tipus de parcs! Sense anar més lluny, a la Bretanya francesa, la població de Quiberon està en peu de guerra perquè no s’hi instal·li un parc eòlic a 35 km de la costa! Denuncien el saqueig dels paisatges del Morbihan i tots els riscos que aquests parcs generen per als animals salvatges. Aquí el construiran a pocs metres d’una zona habitada i tothom callat.

I tot això, sense oblidar totes les pilones gegants que FEDA ha anat instal·lant a mitja muntanya per portar l’electricitat de França, mentre que a la part de l’Arieja el transport d’aquesta energia està soterrat per minorar-ne l’impacte! Però és clar, Andorra, que sempre busca l’estalvi, ha preferit malmetre el medi natural i carregar-se part del paisatge natural del país.

Soc conscient que el que he dit no canviarà res, però com a mínim  m’agradaria donar veu a totes aquestes persones del país que no volem ser còmplices d’aquestes destrosses deliberades.

    Doncs això, només em queden les llàgrimes per plorar.