Els amics del Retaule de Sant Ermengol de la Ciutat d’Urgell se les han empescat per introduir enguany a la representació teatral sobre la vida del referit bisbe una escena sobre la batalla d’Albesa. Per fer-ne promoció, convidaren el doctor en història, especialista en les fonts en llengua àrab i llatina, Josep Suñé Arce, a donar una conferència sobre el tema. Aquesta, que tingué lloc el dijous 10 d’agost, comptà amb una nodrida assistència de públic delerós de conèixer part del passat del país, el relacionat amb les gestes del comte Ermengol I, coetani de Sant Ermengol, de quan aquest era ardiaca de la catedral. La figura d’aquest Ermengol comte, el primer de tota una nissaga del mateix nom, es relacionarà sempre amb la seva mort el 1010 al Vacar, avui un petit llogarret situat a la serra de l’antiga capital califal, Còrdova. El comte d’Urgell i el seu germà, Ramon Borrell, el comte de Barcelona, organitzaren una expedició militar per donar suport a l’àrab Ibn‘Abd al-Gabbar en la seva lluita pel poder del califat cordovès contra Sulaymanal-Musta’ini, un exèrcit de guerrers berbers. Els comtes acudiren a Còrdova amb els nobles, els bisbes i bona part dels cavallers del país, entre els quals s’hi comptaven amb seguretat soldats provinents de tots els racons de les nostres muntanyes. Andorra, que en aquell temps era una vall del comtat d’Urgell, hi deuria contribuir amb una porció d’homes armats.

En aquell temps, els habitants dels comtats esmentaven Espanya quan es referien al territori peninsular dominat per l’Islam. Aquella expedició militar a Espanya, el territori musulmà de la península i no l’estat actual, no ens confonguem, comportà, a part de la mort del comte Ermengol i dels bisbes de Barcelona, Osona i Girona, un canvi en les relacions de domini entre l’Islam i els comtats cristians de l’actual Catalunya a favor dels darrers.

El bisbe Sal·la, considerat sant per la feligresia i que suposadament també participà a l’expedició, disposava, en el seu testament sacramental, donar als canonges de la Seu d’Urgell els seus dos sarraïns anomenats Caand i Maumad, per tal que la servissin. El bisbe Ermengol, el sant, fill dels vescomtes de Conflent, que succeí el seu oncle Sal·la en la prelatura urgel·litana, compaginà també el paper religiós amb el guerrer, com feien la majoria de bisbes de l’època. Per aquest motiu conquerí Guissona als musulmans. El punt àlgid d’aquesta tipologia de prelats el trobem en la figura d’Ot, també sant, fill d’Artau de Pallars, qui sap si educat al monestir de Gerri de la Sal, el qual assistí al sínode de Clermont el 1095, on el papa Urbà II proclamà la primera croada.

No deixem Gerri, la remor de la Noguera que s’escola sota el pont abans de rebre el barranc d’Enseu, a redós dels horts del monestir, m’acompanya a la plaça. Sento i visc la Morisca. Alguns trets i cops per rememorar temps antics. El Pallars balla fort. Emprenem el camí riu amunt cap al Cantó.

Que regni la pau i la concòrdia.