Del rugbi a l’atletisme. De l’Estadi Nacional –a San Marino tenen el Serravalle i si hi donen una ullada més d’una diferència abismal hi trobaran– a l’Estadi Comunal-Joan Samarra que, amb tots els respectes, sembla més abandonat que cuidat. Hi ha Prada de Moles i després... ja en faran un altre en territori encampadà amb els calerons del programa d’assistència de HatTrick de la UEFA –si no fos per aquests programes un altre gall cantaria al país en temes d’instal·lacions. Amb tot plegat, el megaprojecte de l’FC Andorra no té on jugar el curs vinent i això que no va assolir l’ascens a la segona A –van aconseguir una permanència per jugar a la nova Primera RFEF. En l’antiga segona divisió B van d’estupends. Demanen una instal·lació de categoria i aquí no n’hi ha cap. Llàstima que quan Piqué va triar el Principat per agafar l’històric FC Andorra no s’adonés que en aquest país hi ha molts camps, però cap de bo. I ara aquí s’han adonat de la problemàtica, però per sort el club tricolor s’agafarà a les moratòries. Necessita per a aquesta temporada un mínim de potència de llum (600 lux) –que truquin a l’alcalde de Vigo que d’això en sap molt–, per a la 2022-2023 superfície de gespa natural i per a la 2023-2024 que l’aforament mínim sigui de 4.000 espectadors i tots asseguts. I el megaprojecte de l’FC Andorra –qui l’ha vist i qui el veu– no té on jugar. Diuen que començaran al Nacional i al rugbi no el motiva la idea. També diuen que després passaran al Comunal i l’atletisme té la mosca darrere l’orella. L’atletisme que fa anys i panys que entrena amb un tartan ple de bonys, de cons i que fa els llançaments a tocar de la Comella. En breu aniran a córrer per l’avinguda Meritxell que és peatonal. Val més que no donem idees.