Les tapes de clavegueres feien soroll. Però, vist el desenllaç, sembla que el que realment molestava no era el soroll de les tapes, sinó el soroll de la queixa.
Hi ha una pregunta que qualsevol responsable públic s'hauria de fer després dels fets publicats i el comunicat de premsa emès pel Comú d’Andorra la Vella: què ha de fer un ciutadà quan denuncia reiteradament un problema pels canals oficials i no obté resposta? Esperar indefinidament? Resignar-se? Callar?
Un veí d'Andorra la Vella va comunicar reiteradament al seu Comú les molèsties provocades per diverses tapes provisionals de clavegueram a l'avinguda Santa Coloma i al carrer Ciutat de Valls. Com sigui que el problema persistia, va decidir actuar penjant uns cartells per fer visible una situació que, al seu entendre, no estava sent atesa amb la diligència necessària.
Poc després, aquest ciutadà va ser convocat a una reunió presidida pel cònsol i tres representants comunals –entre els quals una responsable jurídica– per “informar-lo” de les incidències i de la normativa que regula la col·locació de cartells a la via pública. Quatre contra un per informar un ciutadà!!!
És aquesta la millor manera de gestionar una situació de rebequeria personal?
Ningú discuteix que l’administració té el dret –i el deure– de recordar el compliment de les ordinacions. Però, si vol anar més enllà, els passos són els següents: obertura i notificació formal de l’expedient sancionador, plec de càrrecs, possibilitat d’al·legar i resolució motivada.
De no seguir-los es converteix no només en un procediment contrari al dret administratiu sancionador, sinó en una demostració ridícula de força que, a més, atempta contra el principi constitucional de la seguretat jurídica.
El cònsol d’Andorra la Vella, després de dos anys i mig de mandat, ja hauria de saber que és un servidor públic. I quan un ciutadà que denuncia una deficiència dels serveis públics acaba assegut davant de quatre representants de l'administració, és inevitable pensar que qui es queixa, corre el risc d’acabar davant d’un judici sumaríssim.
Una administració madura necessita ciutadanes i ciutadans que detectin problemes, que els comuniquin i que ajudin a millorar els serveis públics. Una administració segura de la seva feina escolta les crítiques i pensa en possibles solucions.
Progressistes-SDP volem expressar el nostre suport al veí afectat davant d'unes formes que considerem molt desafortunades i desproporcionades. No es tracta de discutir si els cartells requerien o no autorització. Es tracta de recordar un principi bàsic de qualsevol democràcia: mai no s'hauria de generar la sensació que denunciar una incidència pot convertir el denunciant en el problema.
Els comuns són les institucions més properes a la ciutadania i, precisament per això, han de ser també les més receptives, les més dialogants i les més humils. Han d’escoltar abans que alliçonar, resoldre abans que justificar-se i dialogar abans que advertir.
Les tapes de clavegueram acabaran deixant de fer soroll, però el que seria molt més preocupant és que els ciutadans el deixessin de fer.
Perquè el dia que la gent calla per por, per cansament o perquè arriba a la conclusió que queixar-se no serveix de res, ningú no hi guanya.
Aquell dia, qui perd és la democràcia i qui guanya és la tirania.