Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

D’Elins a Salinoves




Una caminada del Cantó a Pla Muntaner resseguint l’antic pas ramader en direcció nord ens atansarà als pastius de les valls de Siarb, Castellbò i Pallerols. Els de la darrera conformen l’antic terme de la muntanya de Castilló. La vall que avui pren el nom de Pallerols, en  èpoques més reculades s’anomenava d’Elins i de Santa Cecília, en honor al monestir benedictí fundat prop del poble de Cassovall en temps del comte Guifré el Pilós. Els benets de Santa Cecília eren, gràcies a unes controvertides donacions comtals, els amos i senyors de tota la vall i també de la muntanya de Castilló. Bona part dels seus dominis s’estenien al llarg i ample de l’antic camí ramader que unia les pastures de muntanya estivals amb les de les planes de l’Urgell i de Lleida pel carener divisori de les riberes del Segre i de la Noguera Pallaresa. Les mateixes cabaneres que s’omplien de ramats andorrans i pallaresos en la transhumància estacional uniren també els dominis i la força d’aquest i altres monestirs pirinencs. Durant la segona meitat del segle X i principis del XI la comunitat monacal de Santa Cecília d’Elins estava regida per dos abats, l’un possiblement tenia cura del monestir de la vall de Pallerols i els dominis pirinencs, i l’altre dirigia l’administració dels dominis meridionals des del petit monestir de Sant Cristòfol de Salinoves.
Aquest altre monestir, que depenia de Santa Cecília, estava situat als garrics de Paracolls i de Salinoves, una àrea ramadera de baixa muntanya on fins fa pocs anys encara hi havien pasturat ramats andorrans. La petita comunitat establerta al capdamunt d’aquesta contrada de l’Urgell Mitjà administrava en els temps del doble abaciat els dominis meridionals de Santa Cecília, molts dels quals se situaven a l’altra banda del coll de Comiols, ja dins de la Conca Dellà, aleshores urgellenca. Tota aquesta comarca de ribera i baixa muntanya rebia el nom de somontà, en referència als territoris muntanyencs i pirinencs del comtat d’Urgell, entre els quals hi havia també Andorra.
Segons l’historiador Albert Benet i Clarà, els hongaresos establerts a la Lleida musulmana el 942, en la seva poc coneguda incursió a l’Europa occidental, atacaren també Sant Cristòfol. Els abats Gulfí i Melandre dirigiren els treballs de reconstrucció i la nova església fou consagrada el 949 pel bisbe Guisad II o el Jove.
Sant Cristòfol de Salinoves o de la Donzell és avui una església rònega i escapçada, sense absis, que roman en silenci, com el seu veïnat, amb les cases tancades i sense gent. L’entorn humà l’ha abandonat per viure en millors condicions a les veïnes viles de Ponts, Artesa i Isona. Només alguns camps de conreu veïns resisteixen la fugida en un paisatge de secà antic dominat per l’alzina. Fins fa pocs anys, els ramaders de la Censada, veïna de Salinoves, encara vivien al país, com abans, foren de ben segur els darrers, d’una manera de fer ancestral i respectuosa, com els murs de l’antic monestir de Salinoves. 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic