Ja els tenim aquí. Aliança Catalana busca personal per aixecar llista i concórrer a la Seu a les municipals que tindran lloc el maig de l’any que ve. I no en tinguin cap dubte: se’n sortiran, i obtindran uns resultats que ens deixaran a tots de pedra. El mèrit cal atribuir-lo en primeríssim lloc als vuit anys de sanchisme, que han fet el possible i l’impossible per polaritzar la societat espanyola –recordin el tik tok amb el seu playlist de l’estiu en plena crisi de Ceuta– i rebentar la convivència. Illa no s’ha quedat curt. Així que els tindrem a l’altre costat de la frontera i sembla que ens haurem d’acostumar a una forma de fer política que consisteix a proferir mitges veritats o mentides absolutes. Res de nou, d’altra banda, perquè és la mateixa retòrica incendiària i populista, dissolvent i binària –perquè divideix el món entre ells i nosaltres–, que el processisme i tots els seus fills bords van explotar fins al paroxisme. Necessiten enemics i els van començar a fabricar dimecres a la presentació de la candidatura d’AC a la Paeria de Lleida. El president de l’artefacte –Ramon Abad, es diu– es va referir a la Seu com una “Ceuta 2” –la Ceuta del Pirineu, vaja–, i va atribuir-ne la inseguretat a “l’èxode massiu d’immigrants procedents d’Andorra” i a una “invasió constant de persones i delinqüents”. El tal Abad potser es pensa que per aquí dalt tenim una fàbrica d’“immigrants” i de “delinqüents”, o que es materialitzen per art de màgia entre nosaltres gràcies a un transportador com els de Star Trek. La realitat és que entren per la frontera i venen exactament de l’Alt Urgell i que, si ens hem de posar paranoics, el risc no és que Andorra inundi un dia la Seu i rodalia d’“immigrants i delinqüents”, sinó exactament el contrari. Cosa que, d’altra banda, només podria passar en els somnis més delirants d’un visionari indocumentat com el tal Abad.
