Dels desitjos a la realitat

El 28 de juny, el cap de Govern emprava la televisió pública per explicar, de biaix, l’abast de la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea.
Va assegurar que la proposta que han fet a Brussel·les permetria mantenir les autoritzacions de residència i treball i alhora “certes quotes” (BonDia, 29 de juny, pàg. 3).
Segons el cap de Govern “(...) necessitaríem una solució adaptada en la lliure circulació de persones i control migratori perquè el nostre sistema de protecció social és limitat.” (Diari d’Andorra, 29 de juny, pàg. 3). Aquests són els desitjos. Però en realitat el Govern sap prou bé que la Unió Europea no tolerarà una situació en la qual Andorra es pogués beneficiar d’un accés al mercat interior europeu i, alhora, pogués adoptar de manera selectiva les normes que el regulen a Andorra. Es fa molt difícil entendre que s’estigui encarant la negociació amb aquesta argumentació.
Com Andorra, la Unió Europea té interessos i ha de tenir en compte els seus agents econòmics i socials. La Comissió Europea, que és qui negocia amb el Govern, no pot descartar les mesures de lliure circulació de l’àmbit d’aplicació de l’acord marc d’associació com ho està demanant el Govern. Fa ben poques setmanes ja no ho va acceptar per a Suïssa.
Com explicava l’ambaixador de la Unió Europea a Suïssa, acceptar-ho “(...) hauria buidat l’acord marc d’una gran part de la seva substància i no hauria permès garantir unes regles de joc equitatives.”
Dos dies després de la compareixença televisiva governamental va visitar Andorra el president de la delegació del parlament europeu que tracta les relacions amb Suïssa i Noruega i amb el comitè parlamentari mixt entre la Unió Europea i l’Espai Econòmic Europeu. Va parlar molt clar.
L’eurodiputat alemany Andreas Schwab va traslladar al Consell General i al Govern que els tractats de la Unió Europea, que Andorra haurà d’assumir i aplicar si signa un acord d’associació, estableixen que tot ciutadà europeu ha de ser igual als altres i que, en conseqüència, no hi poden haver excepcions ni derogacions a la lliure circulació de persones. En declaracions a la premsa (BonDia, divendres 2 de juliol, pàg. 7) l’eurodiputat Schwab va dir que “(...) ho he deixat molt clar” i “espero que s’hagi comprès”.
Les declaracions del dimecres 7 de juliol del ministre portaveu fan pensar que el nivell de comprensió del Govern necessita millorar. Tant és així que el ministre va afirmar que en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea és possible “tenir un vestit a mida”. (BonDia, 8 de juliol, pàg. 8).
Em sembla que s’està perdent l’orientació.
El Govern hauria de saber que l’objectiu del mercat interior europeu és l’abolició de totes les barreres, tarifàries i no tarifàries, que aturen la lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals.
Per consegüent, el mercat interior de la Unió Europea es regeix per normes comunes, el respecte de les quals està garantit per una jurisdicció europea.
En una recent tribuna publicada al diari suís Le Temps l’ambaixador de la Unió Europea en aquell país ho ha deixat molt clar:
“Durant massa temps la UE ha tolerat una situació on Suïssa es beneficiava d’un ampli accés al nostre mercat adoptant alhora de manera selectiva les regles que el regulen. És el que s’anomena “avoir le beurre” (l’accés al mercat) i “l’argent du beurre” (l’autonomia reglamentària). Això planteja un problema fonamental, ja que es tracta d’una violació del sagrat principi de la igualtat de tracte dels estats i dels operadors econòmics. Si cada participant pogués lliurement decidir les seves regles, el mercat interior no tindria cap sentit, ja que estaria fragmentat en una multitud de submercats nacionals i regionals.”
Algú es pot creure que el que la UE no ha acceptat a Suïssa ho acceptarà a Andorra?