Ja és aquí, ja ha arribat el dia de vacunar-me, em van avisar divendres i ja ho espero amb il·lusió i agraïment per tots aquells que ho han fet i ho faran possible. I, oh coincidències de la vida en pandèmia, a la meva mare, a Barcelona, també la vacunaran demà, un parell d’horetes abans. El meu pare ja fa dies que va rebre les dues dosis de Pfizer perquè ja té els 80, en canvi a la mare, com que li faltaven uns mesos, encara no li havia tocat. També serà amb Pfizer. I el Jaumet la rep avui mateix, a les 3 de la tarda. Ell i jo amb la polèmica, l’AstraZeneca, la díscola i imperfecta AZ. Bé, sobre la qual ha fet polèmica l’Agència Europea del Medicament i que ara posa el focus en una altra, la de Jansen, per la mateixa raó, els trombes. Mai com ara havíem sabut tant de noms de laboratoris farmacèutics i d’efectes secundaris. Bé, saber, saber... Seria discutible. Però ens les donem de sabiondos. És com si fora de Pfizer i Moderna no hi hagués salvació o no fos plena, almenys per a la gent d’unes determinades edats, segons les limitacions que s’apliquen a diversos països europeus a l’hora d’administrar els vaccins. Us sona aquesta expressió? A mi sí: “Fora de l’Església no hi ha salvació”. És un concepte usat per la teologia d’altres temps. En qualsevol cas, espero que si vaig al cel no sigui un obstacle això d’haver rebut l’AZ i no pas la perfecta Pfizer. Tot i que no crec que allà em demanin el passaport sanitari. O sí? Tot canvia molt de pressa. En la meva defensa diré que no l’he triada, que m’ha estat donada i he acceptat amb ple ús de raó. Així és que si a partir de demà em veieu més díscola, ja ho sabeu: efecte secundari de l’AZ.
