Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Joan Carles Arpín

Joan Carles Arpín

Geògraf

 

 

Demandes electorals




S’aproximen eleccions generals, i una mica més tard les comunals, dic una mica més tard encara que siguin al desembre perquè el temps per descansar serà justet després de la intensitat d’emocions que s’espera pròximament.

Si algú encara no se n’ha assabentat, ho farà de seguida. La campanya electoral a les eleccions al Consell General 2019 començarà el 24 de març a les 12 h, en poc més d’una setmana ja no hi haurà amagatall possible, però en el fons, ens agrada.

A aquestes altures tots esperem les nostres bústies plenes de lluents programes electorals, amb estètiques fotografies a tota pàgina dels candidats i candidates, amb proclames seductores que pretenen captar la nostra atenció, el nostre interès lector i finalment la nostra confiança en forma de vot. Un procés que sembla senzill en el seu mètode, però al qual hauríem de dedicar més temps del que li cedim per la seva transcendència futura.

Els programes electorals estan farcits de promeses, de bones intencions, encara que a vegades s’han de valorar més pel que no diuen que pel que expliciten. Hi hauria d’haver algun manual d’interpretació, encara no s’ha fet?

Aquestes promeses haurien d’anar en consonància amb les demandes socials de la majoria de ciutadans d’un territori, amb les necessitats de la població administrada, i perquè no, encara un pas més enllà.

Així doncs els pròxims dies esperem moltes promeses, però nosaltres també hem de fer les nostres demandes, que haurien de ser escoltades i valorades. Per això, en aquest espai que normalment dedico a la mobilitat urbana, en faré unes quantes sobre una temàtica que, sincerament crec cabdal per a la nostra qualitat de vida diària.

En primer lloc, per fomentar la convivència, s’entén pacífica, entre diferents usuaris de les vies de comunicació del nostre país, s’ha d’actualitzar d’una vegada l’obsolet Codi de circulació. L’actual presenta inconsistències, contradiccions i mancances en el seu articulat. Per exemple sobre la circulació de bicicletes, ja que en el seu temps aquestes tenien una presència minoritària. Ara ja no és així, i s’ha de protegir els usuaris d’aquest vehicle perquè són la part més feble, però també s’ha de promoure un ús responsable d’aquests de les vies públiques, en carretera i ciutat.

L’actualització de les sancions, si bé de base impopular, és del tot imprescindible per tal de dissuadir de conductes intolerables massa esteses, com ara la conducció manipulant el mòbil, la manca de respecte envers els vianants o els excessos de velocitat.

La problemàtica de l’alcohol al volant mereixeria un capítol a part. Es tracta d’un problema social que hauria de vincular una estratègia transversal en la seva solució, no només es pot abordar des de la coerció punitiva, tot i que aquesta és imprescindible.

Una altra mesura que crec imprescindible és la millora de la seguretat vial i de la qualitat de l’espai públic a les nostres ciutats. Per això el desplegament del model Ciutat 30 seria una via fàcil i eficaç de fer-ho, sense entrar en detalls, és el cor de la pacificació urbana de la ciutat de Pontevedra, i moltes altres, com ara recentment Madrid. Aquí cal valentia i convenciment polític. Els resultats sempre valen l’esforç i la impopularitat inicial d’un model d’èxit.

Ens queda el transport públic, l’etern oblidat. Al respecte, el candidat de Progressistes-SDP ja va llançar una primera proposta, estudiar la seva gratuïtat per fomentar-ne l’ús. Això ja és un bon punt de partida, però cal molt més. El que hem de tenir clar és que sense un transport públic econòmic i eficaç, aquest país continuarà depenent de l’ús massiu del cotxe, i això pel bé de tots els ciutadans no ens ho podem permetre, la nostra salut està en joc.

La qualitat de vida a les ciutats depèn d’una reducció important de l’ús del vehicle particular de motor, això ho hem de tenir assumit i és una fita cabdal de cara al futur, en aquest tema ja no s’hi valen mitges tintes, no és tolerable que més d’un 60% de desplaçaments es facin amb cotxe, inclús hi ha xifres que pugen fins al 75%. Hi ha més d’un partit que ho té clar, almenys dos de caràcter progressista, i espero que algun més.

Com que l’espai és limitat, m’he de quedar aquí, encara que tingui més demandes, però ara l’important és, quines són les teves. No te les guardis: explica-les.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic