Democràcia a Andorra

La sessió del consell general en què es discutia l’admissió a tràmit de la proposició de llei qualificada d’organització i funcionament dels comuns presentada pel PS, que va ser rebutjada en rebre només el suport del grup liberal, va derivar en un debat entorn de la qualitat democràtica de les nostres organitzacions locals i s’hi va posar de manifest el concepte minimalista de democràcia què entén el Govern de DA.

Per democràcia entenem el sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. El PS fa temps que denuncia el dèficit democràtic que pateix el nostre país: una part molt important de la ciutadania queda exclosa de la presa de decisions que l’afecten directament en no poder votar a les eleccions comunals i l’alta (i preocupant) abstenció entre les persones amb dret a vot. Una restrictiva llei de la nacionalitat que no fa res per a la integració dels residents, uns agents socials com els sindicats amb moltes dificultats per desenvolupar-se en moviment col·lectiu fort, amb recursos necessaris i amb capacitat negociadora i representar els interessos de la classe treballadora o uns organismes i entitats públics que estan molt lluny de la paritat de gèneres en la composició dels llocs de presa de decisió.

Hem denunciat també un règim electoral, en general, poc representatiu i proporcional i, per això, posàvem sobre la taula la discussió d’un text de llei que pretenia esmenar aquest dèficit i dotar els comuns d’una eina per democratitzar el seu funcionament: parlàvem d’acordar i consensuar, la base de la democràcia. Se’ns va dir que no calia, que la democràcia estava salvada amb l’alternança cada quatre, vuit anys i que era suficient. Es tractava de donar veu al tant per cent d’electors de la parròquia que queda emmudit com els seus representants comunals. Les minories comunals ja seran algun dia majories. Una particular forma d’entendre la democràcia representativa. Dificultat per seguir els assumptes parroquials, manca d’informació. Poca transparència. Res d’interaccions, acords ni debats entre les diferents forces polítiques representades en aquests organismes “gestors” i “poc polítics”. Ben mirat, ens podríem estalviar temps i recursos, i posar-hi tecnòcrates.

DA sembla que no s’adoni de l’evolució de les democràcies occidentals que ha implicat i implica donar resposta a reptes, entre d’altres, com satisfer les cada cop més grans i heterogènies necessitats i exigències de la ciutadania respecte a les prestacions vinculades a les administracions centrals i locals. Des de la nova gestió pública, a la modernització de l’Estat i a la necessitat de reforçar la democràcia amb noves formes més innovadores i directes i fora de les institucions per definir els interessos generals. L’organització de la vida en comú està en mans de les institucions que representen les persones i ho han de fer de forma plural i això vol dir donar les mateixes oportunitats a tots els membres de les corporacions locals.

És clar s’havia d’assegurar la “governabilitat” dels de sempre (hem d’afegir) i ja coneixem les circumstàncies de la negociació dels textos electorals i els de les competències i transferències amb la Constitució en joc, de què ara en celebrem el 25è aniversari. Canviar-ho tot perquè res no hagi canviat. Polítics ancorats en la política del passat quan la ciutadania reclama, encara que tímidament, més participació directa en els afers polítics.

Sense hegemonia de la democràcia, no d’una opció política, no hi ha política democràtica, i sense això perdem capacitat per decidir entre opcions diferents per defensar els interessos de la majoria. Amb l’alternança de dues opcions és difícil d’obtenir-ho. Quan resulta que la fragmentació del sistema de partits millora la qualitat de la democràcia, ja que hi ha més opcions i evidentment més necessitat de pacte i entesa. Resulta que ara això és ser iconoclasta.