Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Democràcia, feixisme, llibertat

Democràcia, feixisme, llibertat




Sentim o escoltem aquestes paraules dia rere dia, ja sigui als mitjans de comunicació, sobretot del sud, per les situacions viscudes dia i nit i a tota hora a les xarxes socials, o encara en converses informals amb familiars i amics.No pretenc fer cap anàlisi filosòfica d’aquestes paraules, ja que tampoc em correspon, però sí que m’agradaria, com a opinió molt personal, definir-les i posar-les en context.

Reconec que em molesta molt que quan no penso com la majoria i quan discrepo del fervor d’una posició comuna –tot i compartir-ne els principis– em diguin que soc feixista! 

Al meu entendre, discrepar i tenir punts de vista diferents enriqueixen el debat i mostren el grau de maduresa d’una democràcia.

Si ens cenyim a l’etimologia de democràcia, que té origen grec, observem que ve a dir “la força del poble”, tot i que a l’inici, a l’època antiga, la democràcia d’Atenes era selectiva i excloïa els esclaus, els pagesos i les dones. Avui en dia s’entén per democràcia una organització política i social on el govern és del poble, amb unes regles comunes aprovades per cada poble que es fonamenten en el sufragi universal i altres mecanismes com la llibertat d’expressió i de manifestació.

Per contra, el feixisme és un moviment polític i social nacionalista i totalitari fundat a Itàlia l’endemà de la Primera Guerra Mundial per Benito Mussolini. Dit moviment, de caràcter militarista i intolerant, que es va estendre els anys 1930 i 1940 a Alemanya amb el nazisme i a Espanya amb el franquisme, era dictatorial, contrari a les llibertats individuals i prohibia, il·legalitzava i reprimia tot tipus de discrepància o d’oposició política. És més, el feixisme era implacable envers les persones o els grups diferents. El grau de tolerància del feixisme per als que no seguien el pensament polític, social, econòmic o religiós que dictava el règim era nul. Simplement, els aniquilava.

Així doncs, en les nostres cultures occidentals, la democràcia va lligada a la llibertat i a la tolerància, mentre que el feixisme va lligat a la imposició i a la intolerància.
En els sistemes democràtics es convida que les persones siguin tolerants i que acceptin que la llibertat de cadascú acaba on comença la llibertat de l’altre. És a dir, que el respecte a l’altre sigui omnipresent a les exposicions dels punts de vista i els debats entre els uns i altres.

És cert que la democràcia és imperfecta, ja que tendeix a afavorir les opcions i/o opinions majoritàries deixant de banda les posicions minoritàries, fent que molts no acabin de sentir-s’hi representats. Però la força de les democràcies és que hi pugui haver debat, reunions lliures i manifestacions on hom pugui defensar els posicionaments propis amb la dialèctica, la discussió verbal o l’argumentació, i on la llibertat d’expressió sigui real.

En un règim feixista res d’això seria possible. El pensament feixista és contrari a tot el que difereixi del seu dictat. De fet, el pensament feixista és addicte al pensament únic i el respecte a l’altre es restreny que l’altre acati ferventment allò que dicti el règim.

En aquest sentit, penso humilment que la maduresa de les nostres societats democràtiques serà plena quan les paraules que he esmentat en el títol s’emprin coneixent-ne el significat i que el debat sigui permanent, dens i divers, acceptant opinions diferents amb respecte i tolerància.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic