Les democràcies occidentals afrontem amenaces greus i creixents, com la polarització política, la incapacitat de respondre als reptes globals i el retrocés dels indicadors de qualitat democràtica. Resulta especialment preocupant l’augment de les amenaces internes, visibles en l’auge dels populismes i en la desconfiança cap a les institucions. Quan la democràcia entra en un estat de qüestionament permanent, la seva legitimitat cultural es debilita. Per això, és imprescindible tornar als valors que la sostenen, especialment el respecte a la diversitat i a la igualtat, i evitar que les noves generacions arribin a normalitzar discursos que idealitzen règims autoritaris.

En aquest context de profundes transformacions socials, tecnològiques i culturals, l’escola no pot limitar-se a transmetre coneixements acadèmics. Ha d’assumir plenament la seva funció com a espai de convivència, participació i aprenentatge cívic. El paper de l’escola està determinat per la cultura democràtica, de la qual és protectora i reproductora i, per tant, com un actor central en el seu enfortiment o deteriorament. Des d’aquesta perspectiva, l’educació no només forma professionals, sinó també ciutadans capaços de conviure, dialogar i participar activament en la vida col·lectiva.

Per aconseguir-ho, els pilars fonamentals són: convivència, benestar, inclusió i valors democràtics. La convivència és essencial per crear entorns segurs i respectuosos, prevenir l’assetjament escolar i promoure la resolució pacífica dels conflictes, així com relacions positives entre alumnat, professorat i famílies. Suposa aprendre a viure en societat i a construir comunitat. El benestar és essencial per al creixement personal, la seguretat emocional, el sentiment de pertinença i el desenvolupament integral dels estudiants. La inclusió, per la seva banda, implica valorar i respectar la diversitat cultural, lingüística i funcional, garantint la participació plena de tothom amb igualtat d’oportunitats i entenent la diferència com un dret i no com una amenaça.

Els entorns educatius han de representar els valors que pretenen transmetre, de manera que l’alumnat no es limiti a estudiar la democràcia, sinó que també la visqui a través de pràctiques reals de participació, deliberació, responsabilitat compartida i justícia social.

D’altra banda, factors com les retallades pressupostàries en el sistema educatiu, la manca de recursos humans, l’absència de representació en la governança de l’educació, sense oblidar la remuneració i el reconeixement insuficients del treball dels docents, tenen conseqüències en el benestar del personal docent i, en conseqüència, en la qualitat de l’ensenyament. I com fer-ho? Renovant la missió democràtica i cívica de l’educació; reforçant la responsabilitat social i la capacitat de resposta de l’educació; i impulsant l’educació mitjançant una transformació digital basada en els drets humans. Pensem que cal adoptar una normativa més ferma per poder viure en comunitat i prevenir l’assetjament, i considerar la regulació de l’ús dels telèfons intel·ligents a l’escola i l’establiment d’un límit d’edat per a l’accés a les xarxes socials. Cal continuar avançant en l’aprenentatge col·laboratiu posant en relleu les diferències culturals i les identitats múltiples entre els alumnes; millorar en l’educació social i emocional per promoure el benestar social i emocional de l’alumnat; en els programes escolars centrats en la prevenció i la resolució participativa dels conflictes; en la formació dels docents en els valors democràtics; i en el foment de la participació activa i la governança amb el cos docent, l’alumnat i les famílies en la construcció d’una ”cultura escolar global de la democràcia”.  

Els valors democràtics són imprescindibles per formar ciutadans responsables, participatius i respectuosos amb els drets humans. L’escola ha d’ajudar l’alumnat a desenvolupar un pensament propi que el faci més lliure i reflexiu. Per a això, cal fomentar el diàleg, la reflexió crítica, el respecte mutu i valors com la responsabilitat, l’honestedat, la solidaritat, la justícia i la participació. Només així es podrà consolidar una ciutadania activa, compromesa, crítica i conscient de la seva responsabilitat social, capaç de contribuir a la creació (o generació) de societats més equitatives i justes i d’afrontar el deteriorament democràtic dels temps actuals.