Bon dia tingueu!

El departament d’Estadística del Govern i els partits polítics han descobert amb estupor que el jovent que puja no va a votar i creuen que la culpa és de la democràcia, que s’està fent vella.

No, senyors, la democràcia sempre serà jove si s’utilitza bé. El sistema electoral que va servir als nostres avis ja no servia als nostres pares i més tard les dones també van voler votar i ara als joves no els interessa perquè el sistema és caduc. No la democràcia.

D’un telèfon per a tot el poble vàrem passar a un telèfon fix a cada casa. Després va ser sense fil, més tard mòbil i ara és un smartphone. El món evoluciona i els sistemes electorals també ho han de fer. Jo fa molt temps que proposo que el vot en blanc es comptabilitzi i se li atorguin els escons que li pertoquen al parlament. Evidentment, en aquells seients no hi seuria mai ningú. I a l’hora de fer majories seria més complicat. Serien els seients de la gent a qui no els agrada cap partit però que segueixen creient en la democràcia. Potser no hi hauria tanta abstenció i més vot en blanc. I així els partits i els polítics en general s’espavilarien una mica més perquè a les properes eleccions aquells seients fossin dels seus.

El sistema de partits s’ha de reformular. O bé s’han de repensar els partits. O tornen a ser uns representants d’ideologies (o d’idees) o no tenen cap sentit. I en un país com el nostre encara menys. El sistema de llistes obertes o candidatures obertes de partits podria ser una possible fórmula a provar. S’ha d’acabar amb les majories absolutes de facto als comuns. No és normal que una gran part dels votants quedin gairebé sense representativitat. No són ni democràtiques ni representatives. S’ha de canviar l’actual sistema de representativitat parroquial a les generals. No pot ser que la llista més votada s’emporti els dos representants i la resta només l’honor d’haver participat, com en les Olimpíades. ¿Hi ha d’haver representació parroquial? Doncs s’ha de replantejar.

No pot ser que els partits polítics vagin bojos abans de les eleccions buscant ànimes caritatives que emplenin les seves llistes com qui emplena una butlleta de la primitiva. Cada partit hauria de ser capaç de presentar les millors persones que, al seu parer, representen el país o el Comú corresponent. El contrari és enganyar el poble i buscar el poder pel poder.

No pot ser que cap polític no tingui cap responsabilitat ni civil ni penal pel fet d’haver-se passat pel forro lleis, per haver dilapidat diners públics, etc. pel seu compte i decisió propis, malgrat tenir un exèrcit de tècnics a la seva disposició, pagats per tothom, que el poden exonerar de prendre qualsevol decisió dubtosa.

No pot ser que per qualsevol feina hagis d’enviar currículums i fer entrevistes i cursets i per ser polític no calgui passar la mínima prova d’aptitud, lectura, comprensió, vocalització i... intel·ligència.

No pot ser que, amb l’excusa de la responsabilitat, un cop són a la poltrona els nostres polítics perdin el control de la realitat. Perquè una cosa és ser accessible i l’altra saber escoltar i saber què contestar.

No pot ser que mai cap polític hagi dit en públic: Ho sento, m’he equivocat. O bé: Ho sento, això no és el que jo em pensava, plego. O bé: Ho sento, les coses des de fora es veuen d’una altra manera, però ara us diré el que faré, i si no plegaré. La política segueix sent aquella cosa lenta i feixuga, com anar al metge: truques per demanar hora, visites el metge de capçalera, anàlisi del dret i del revés, et deriven a l’especialista, radiografies, TAC, no veuen res, t’envien a Barcelona o Tolosa, per fi et diagnostiquen alguna cosa, tornes a Andorra, et tornen a fer proves i t’ingressen i mentre miren què et fan... ja t’has mort!!

Potser el dia que la gent més jove vegin fàcil l’accés a la política, perquè podran tirar endavant projectes engrescadors, perquè no els importarà lluitar per ser els millors i barallar-se amb altres al voltant d’una taula discutint d’idees i projectes i perquè no caldrà ser ni el fill ni el nebot de ningú, ni provenir de cap saga centenària ni acceptar dogmes preestablerts, potser aquell dia votaran i es presentaran. De moment, i ara per ara, les eleccions segueixen un camí i la democràcia en segueix un altre. Avui dia la democràcia està a les xarxes socials, com el coneixement, la cultura i moltes altres coses.

La política actual està obsoleta i caduca. Potser que s’ho facin mirar!!

Au, bon dia a tothom!!