Ho va venir a dir un membre de la institució eclesiàstica en un acte públic: una de les tasques de les organitzacions caritatives també és ajudar les persones que hi recorren a organitzar els seus diners per no trobar-se amb imprevistos. Res d’estrany, en certa mesura, fins aquí. El que sí que va sorprendre va ser l’exemple que va posar per il·lustrar-ho. Es tractava d’un home que per no haver gestionat com calia els seus ingressos no podia afrontar el cost d’una intervenció mèdica. D’intervencions n’hi ha de molts tipus i ell no va precisar de quina es tractava. Però permeti’m que els plantegi una situació que podem trobar freqüentment. Algú té la mala sort de tenir un accident en el qual perd gran part de les dents, part fonamental per poder viure. ¿Em podrien dir quin percentatge de població podria assumir els 8.000 euros (per posar una xifra corrent en aquesta mena d’intervencions, tot i que pot pujar més) que costa reposar-les? Per això seria important que els que parlen des de les tribunes (veus autoritzades que sentim des de diversos àmbits) baixessin arran de terra, al peu de carrer, per viure de prop la realitat de la població. Que la vida està cara i els ingressos tal com entren, surten. S’esfumen per a la majoria de mortals, tot i no viure entre luxes i tenir una vida la mar de normal dins del que se suposen els estàndards de l’Europa desenvolupada i rica, dels quals Andorra forma part. Això tenint en compte que n’hi ha que no gaudeixen de la seguretat de tenir una feina de per vida.