Dia 12 de juny, 7 hores, informatiu de la ràdio pública. La proposta del Govern autonòmic del Kurdistan iraquià de fer un referèndum per independitzar-se de l’Iraq obre les notícies internacionals. La notícia inclou fins i tot la frase que els impulsors de la consulta han escollit. Per cert, una dada: el Kurdistan iraquià és a 3.550 quilòmetres d’Andorra.

Sorprès per la prioritat donada a aquesta notícia, segueixo esperant comentaris sobre els resultats de la primera volta de les eleccions legislatives a França, celebrades el dia abans i amb un resultat històric, excepcional i inicialment improbable que podria donar una majoria absoluta còmoda al flamant president Emmanuel Macron. Doncs res, noi! Ni un trist comentari... Els esports, el temps i au. Una altra dada: Macron és copríncep d’Andorra i compartim una frontera amb França.

Com que no me’n sé avenir, miro si algun altre mitjà local fa alguna crònica d’aquests sorprenents resultats electorals. Un breu resum en aquest rotatiu i poc més. A la web dels mitjans públics, una notícia sobre el vot dels residents francesos a Andorra però sense dir quin partit ha resultat vencedor!

De veritat que no ho entenc. Potser el que per a mi hauria de ser prioritari realment no ho és i, de fet, potser no té cap interès, però voleu dir que un fet tan remarcable, obrat per qui és el nostre copríncep, no mereix una mica d’atenció? O és que el tema no va gens amb nosaltres?

Dinant, ho comento amb dues persones que ràpidament m’aporten la resposta que no trobava: “Home, és que el cas del Kurdistan mostra la tendència global dels pobles a voler decidir sobre el seu futur i és un exemple més que Catalunya segueix el bon camí. És molt important.”

Ah... Però voleu dir que una notícia que podria servir d’argument per donar suport a la política independentista del Govern català ha de passar al davant dels resultats electorals històrics de França? Quin impacte pot tenir sobre Andorra el possible-futur-Govern del Kurdistan? I quin pot ser l’impacte d’una majoria absoluta al Parlament francès?

L’octubre de l’any passat escrivia una columna amb el títol Derivant cap al sud, en què comentava com deixàvem de banda els nostres veïns del nord per emmirallar-nos en els nostres veïns catalans. Doncs, convençut que no hi ha mala intenció –però sí manca de criteri– en prioritzar el referèndum del Kurdistan per davant dels canvis profunds que viu França, seguiré observant com ens en anem a la deriva, sud endins, fins a arribar a qui sap quina costa...