Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JPeruga

Joan Peruga

Historiador i novel.lista

 

 

Des del balneari

Des del balneari




Ja sé què heu pensat en llegir el títol: “Guaita el Joan, fa quatre dies que se’l veia tan eixerit i ara escriu les columnes des d’un balneari!” No sigueu dolents! He anat a visitar un balneari perquè tenia pendent un viatge per la memòria familiar. Us ho narro. Sortim de casa de bon matí i travessem alguns rius de noms sonors: el Cinca, l’Éssera, l’Isàvena... Ens aturem a fer un cafè a la plaça de Roda d’Isàvena. Tots tenim llocs predilectes on, si un dia ens perdem, ens hi poden trobar. Els vostres, que heu viatjat molt, segur que són més variats i llunyans que els meus, alguns dels quals us enumero: qualsevol racó d’Ordino; la plaça de les Arcades d’Andorra la Vella; la terrassa del bar Pic-nic de Sitges, amb gust de mar i de llibertat als llavis; aquesta placeta de Roda, minúscula en relació a la catedral, però tan acollidora i silenciosa...

Reconfortats seguim camí fins al monestir de Santa Maria d’Ovarra (Obarra), a la porta del congost del mateix nom. Nom per cert basc que, si el meu amic Alfons Valdés no em contradiu, significa “forat entre roques”. Aquest cenobi és el bressol del primitiu comtat de la Ribagorça i fins aquí van arribar els mestres llombards que exportaven el romànic des del nord d’Itàlia.

Ho he explicat mil cops als alumnes davant de les nostres capelles romàniques, però mai ho havia vist amb tan esplendor: arcs cecs, bandes llombardes i dents de serra decoren els tres absis i la nau. A tocar, s’alça la petita capella de Sant Pau, humil i bella com un bolet petrificat enmig del prat. Girem cua per agafar la carretera de Campo. La mola immensa de la muntanya del Turbó ens vigila des de fa una bona estona. Al seu peu, neix una font d’aigües miraculoses (o simplement medicinals) que va assolir fama a tot el Prepirineu per la seva eficàcia contra els càlculs renals i altres improperis de les malalties urinàries. Tanta fama que els meus pares hi van pujar a passar l’únic període de vacances que es van permetre mai (encara que la història me la van narrar tants cops, que semblava que hi anaven cada estiu). Es van hostatjar a casa Solana perquè, aleshores, l’hotel-balneari Vilas del Turbón estava reservat als clients rics. Entraven, això sí, a beure aigua de la font de marbre que hi ha encara al bar del balneari i a contemplar bocabadats el luxe de l’hotel.

L’establiment es veu ara freqüentat per grups d’animosos jubilats que arriben per fer caminades i sessions de massatges, i per beure aigua de la font amb l’esperança que sigui la de l’eterna joventut. El pare assegurava que, amb uns amics, havia pujat fins al cim de la carena i havia signat en un llibre. M’ho crec i no pujo a comprovar-ho. Al capvespre, des de la finestra de la seva cambra de casa Solana, contemplaven les cares de les bruixes que, segons la llegenda, habiten les solituds petrificades de la muntanya màgica. Nosaltres en distingim també alguna, però, sobretot, rememorem la cara de felicitat que mostraven ells en explicar-nos aquelles singulars (per úniques) vacances.

De tornada, seiem una estona a la Plaça Major de Graus, sota les façanes de les cases nobles, decorades amb escuts i esgrafiatsacolorits. Uns nens corren feliços per la plaça, aliens al pas del temps. Decideixo afegir aquest racó a la llista que us he enumerat abans.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic