Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de mpadin

Maria Pilar Adín

Periodista

 

 

Des d’on mirem i com mirem?




Posar-se en la pell de l’altre és una de les regles d’or de tot bon acompanyament sigui del tipus que sigui, però no sempre és fàcil i potser no sempre és possible per les nostres limitacions de molts tipus que servirien per omplir pàgines i pàgines de diari. I aquí no es tracta d’això, ja ho sé, sinó de concisió. El cas és que una expressió que vaig sentir l’altre dia i que forma part de l’argot dels milers d’analistes i comentaristes de pro, d’aquí i d’allà, és que la classe política, mots que ja denoten distància, d’altra banda, es troba molt allunyada de la ciutadania, dels seus problemes, dels seus èxits i fracassos, de les seves pors, dels seus horaris bojos, de l’eufòria quan guanya el seu equip de futbol i de la decepció quan un fill no arriba a la nota de tall per poder fer aquella carrera amb la qual havia somniat tota la vida. I podríem seguir. Des d’on miren els polítics la quotidianitat dels ciutadans? Des d’un castell virtual? Des d’una casa emmurallada? Des d’un submon que no té res a veure amb el submon de la gran majoria de la gent? I com la miren? Empàticament? De reüll? Com uns setciències? Amb aires de superioritat i autosuficiència? Mirar la vida i els qui hi vivim des de la humilitat i la capacitat de sorpresa és més difícil que fer-ho des de la prepotència i la intimidació. És més difícil i arriscat, però ens fa més persones i ens fa sortir del nostre propi voler i interès per almenys treure el cap pel voler i l’interès dels altres, ciutadans d’un món que no hauria de tancar les portes a ningú, encara que no siguin dels nostres. Ho provem?

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic