Segons les dades facilitades per la mateixa AREB, resulta que l’AREB ha provocat la desaparició de 34.099.602,56 euros de recursos propis de BPA. Una des­aparició de recursos propis de BPA que l’AREB sembla que vulgui ocultar en la seva resolució del dia 21 d’abril. L’AREB deixaria un desequilibri comptable de més de 51 milions en la comptabilitat de BPA que, sumat a l’estranya maniobra de 70 milions d’excés d’actius traspassats a Vall Banc, posaria BPA en situació de fallida (probablement fraudulenta) i de la corresponent pèrdua (probablement fraudulenta) per als creditors si no fos perquè ja està en liquidació. És incomprensible que l’INAF estigui tolerant aquestes maniobres que fragilitzen el sistema financer andorrà i multipliquen la inseguretat jurídica que arrosseguem.

Analitzem les dades en detall:

–Comencem pel fet que, segons l’AREB, tres valoradors internacionals independents van determinar el 2015 que la destrucció de valor que generaria un procés de resolució seria de 312.900.000 euros. També van determinar que, un cop deixats a zero els recursos propis de BPA, el desequilibri patrimonial que generaria el procés de resolució quedaria en -103.100.000 euros. Per tant, segons aquests valoradors internacionals, els recursos propis de BPA el 2015 eren igual a la diferència entre aquests dos imports, és a dir 209.800.000 euros.

–En el decret del 21 d’abril del 2016, l’AREB reconeix aquesta valoració dels experts internacionals i la manté com a vàlida a grans trets.

–Però resulta que el maig del 2016, l’AREB sols identifica al balanç original de BPA 70 milions de capital social i 105.700.397,40 euros d’altres elements de fons propis, és a dir, un total de recursos propis de 175,7 milions d’euros. De manera que han desaparegut més de 34,1 milions d’euros (la diferència entre 209,8 milions i 175,7 milions).

El més fort és que al llarg del decret de 21 d’abril del 2016, l’AREB segueix considerant que la destrucció de valor del procés de resolució és de 103,1 milions, quan en realitat, atès que els recursos propis de BPA són inferiors a 209,8 milions, la destrucció seria de 137,2 milions.

L’AREB deixa els comptes de BPA amb un forat de 17,7 milions d’euros, que hauria de reduir dels comptes dels clients (quitança). Però, si tenim en compte que l’AREB arrossega un error (o ocultació) de 34,1 milions, resulta que el forat en el desequilibri entre actiu i passiu de BPA s’eleva fins a 51,8 milions.

La Llei 8/2015 no autoritza l’AREB a fer aquestes operacions, de manera que entrem en un perillós territori de veritable temeritat financera que va més enllà de l’enginyeria financera habitual. Costa d’entendre que l’INAF ho toleri.

Però aquest forat derivat de la pèrdua patrimonial de BPA al llarg d’un any de la gestió de l’AREB resulta agreujat pel fet l’AREB ha traspassat a Vall Banc més actius que passius. Concretament, ha traspassat 70 milions més d’actius que de passius. És a dir que l’AREB ha posat a Vall Banc 70 milions més d’edificis, de cartera d’hipoteques de clients o de comptes a corresponsals que els que havia de transmetre. Per compensar aquest excés de patrimoni transmès a Vall Banc, l’AREB s’ha inventat que Vall Banc faci una emissió de bons convertibles contingents per un import de 70 milions i l’AREB els ha donat a BPA com a pagament no dinerari de l’excedent d’actius passats de BPA a Vall Banc.

De manera que per una banda BPA passa a tenir un forat patrimonial de 51,8 milions pel forat que s’hauria de cobrir amb quitances i que en part (34,1 milions) l’AREB estaria amagant en el seu decret de l’abril 2016. I per altra banda, a l’actiu de BPA tenim 70 milions de bons convertibles contingents de Vall Banc que tenen un valor raonable pràcticament nul.

De forma que, avui dia, la BPA despullada que ha deixat l’AREB estaria en fallida tècnica, si no fos perquè està en procés de liquidació un cop segregat el banc pont. Però és evident que els actius de BPA no cobreixen els seus passius després d’unes operacions de l’AREB que caldrà veure si són o no són fraudulentes. En tot cas, deixen els creditors de BPA (clients) en una posició d’alt risc. Però l’AREB no pot fer aquestes coses atès que està discriminant els clients que queden dins de BPA. Una discriminació elevada al quadrat, perquè l’AREB ha decidit deixar-los dins de BPA per una consideració del nivell de risc que de cap manera ha de comportar necessàriament una activitat bancària il·lícita, i sense que cap autoritat judicial hagi determinat el comportament suposadament il·lícit d’aquests clients.

En vista d’aquests fets; en vista que el suposat comprador de Vall Banc encara no ha signat i de moment no se l’espera per signar; en vista que el primer dia d’obertura de Vall Banc va estar precedit per una revisió a la baixa del corralito, i en vista que segons el president de Vall Banc, el senyor Goyache, l’operativa de Vall Banc és absolutament normal, sols em queda concloure que tenim criteris diferents sobre què és normal i què no és normal.