La sobtada desaparició de 15 gigawatts que s’apunta com una de les causes de la gran apagada de dilluns passat a Espanya i a Portugal, és un misteri al nivell de qui va disparar John Fitzgerald Kennedy a la Dealey Plaza de Dallas o qui era Jack l’Esbudellador al districte londinenc de Whitechapel. O els gigawatts se’ls van emportar un exèrcit de cuques de llum que en llenguatge d’un polític de dretes serien “una família d'escarabats polífags amb unes 2.200 espècies descrites”, o en un soterrani sòrdid del Kazakhstan hi haurà una persona resplendent comptant gigawatts com un mafiós fent el recompte de dòlars a la rebotiga d’un local de Chicago durant la llei seca.
Al mateix temps, els experts del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol i la Guàrdia Civil estan desconcertats pensant a recórrer a Paco Lobatón (Quién sabe dónde) o a Carles Porta perquè posi llum entre tanta foscor per bé que el tema sembla més propi de Mortadelo, Fliemón i del professor Bacterio. 
Perquè a partir del moment en què va aparèixer el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per dir que en cinc segons havien desaparegut 15 gigawatts van tremolar els fonaments de la física i la carrera, entre d’altres, del mag  Pop perquè el seu espectacle Nada es imposible ja no tindria cap sentit. I és que una cosa és que marxi un conill i l’altre deixar sense llum dos països. Això faria que aquests mags que ara omplen teatres a Broadway acabin fent de trilers a les Rambles de Barcelona i que l’experiència americana serveixi per pronunciar adequadament allò de “Where is the ball?”.
A més a més, a veure ara quin professor és capaç d’explicar en una classe de física que l’energia ni es crea ni es destrueix i que simplement desapareix. Ja no podem creure ni en els principis de la termodinàmica. Esperem ansiosos els resultats de la investigació, encara que hauríem de mirar, com a darrer recurs, a dins de les rentadores. 
La de casa, cada setmana se’ns empassa un mitjó, o dos. Ja se sap que els mitjons tenen vida pròpia i que són juganers potser també com ho són els gigawatts. Segons els principals fabricants, en les rentadores que tenen càrrega frontal, els mitjons solen quedar atrapats sota el suro i, en les de càrrega superior, es poden colar pel petit espai que queda entre els tambors interiors i exteriors. 
Res és impossible. Com que aquesta tarda arribi a un domicili de l’Alt Urgell una parella dels Mossos d’Esquadra miri per casualitat a l’interior de la rentadora, trobi els 15 gigawatts i surti als informatius de televisió ensenyant-los com Rafiki mostrava Simba a El rei lleó. Misteri resolt.