Ha començat l’Andorra Shopping Festival, altrament dit, el Festival de Compres d’Andorra. Que es fa, entre altres, a les miles corner de Carlemany i de Meritxell. És a dir, a les avingudes Carlemany i Meritxell. Si estimem a Andorra som Andorra Lovers. Andorra Turisme s’identifica arreu i a les xarxes com Andorra World. No seria més maco i senzill dir El món d’Andorra? I així un reguitzell d’expressions que prenem a l’anglès per incorporar-les al parlar andorrà! I si, em xoca i no ho trobo adient ni coherent, sobretot perquè aquesta anglicització de la nostra llengua està esperonada i publicitada per les institucions.

No em sembla encertat arraconar el català per tenir més reclam publicitari o semblar més modern, més global i menys diferent! Sembla com si tinguéssim vergonya de parlar correctament la nostra llengua i com si tinguéssim por de vendre la imatge del país i de promocionar-ne la vida i l’atractiu en català!

Els experts en comunicació proclamen que per vendre millor i per atreure turisme al país s’han d’anglicitzar les campanyes. No ho sé. Tots aquests i aquestes gurus de la comunicació es podrien inspirar en l’expressió escollida perquè els nostres artistes exposin les seves creacions artístiques: L’And Art! És una expressió que atreu, que fa referència al país i a l’art que s’hi crea.

Quan l’escoltes, l’expressió L’And Art podria donar a entendre que és encara una anglicització, traduint-ho per Terra d’Art. Però no! És una expressió escrita en català i que transmet el missatge volgut. Encertat i original!

A finals d’agost va sortir la notícia que el Govern preparava una llei òmnibus entre els ministeris de Cultura, Educació i Interior per obligar tots els residents al país a parlar un mínim de català. Segons el Govern, s’aplicarà a partir del 2024, és a dir, d’aquí a un mes i mig, i obliga tota persona que hagi de renovar el seu permís de residència a tenir o bé el nivell A2, o bé acreditar que sap  parlar un català bàsic, o bé fent un curset de 30 hores. Altrament no se li renovarà el permís de residència.

Recordo que es va celebrar molt aquesta mesura i que fins i tot el cap de Govern ho va anar a proclamar a Barcelona a diferents mitjans de comunicació catalans.   La iniciativa, en un país on la hispanització de la societat i de la llengua són aclaparadores, es va aplaudir amb força... fins que se’n va conèixer la lletra petita. 

De seguida es va saber que eximia d’aquesta obligació els benestants, els rics, com poden ser els residents passius o els youtubers. És a dir, que aquestes categories de residents podrien saltar-se l’obligatorietat de parlar un català bàsic per renovar els permisos de residència. Aquesta discriminació entre residents i aquests favors que Govern preveu per a qui té més recursos van indignar molts. Però de moment aquestes excepcions a la carta no s’han desmentit. Únicament s’han justificat. A més, el degoteig de cunyes la norma continua: el 9 de novembre el ministre portaveu va explicar que tampoc haurien de sotmetre’s al català les persones que vagina a exercir de vigilants de seguretat privats. És a dir, que es dilueixen un xic més les iniciatives governamentals per obligar a parlar el català a Andorra.

És un peix que es mossega la cua! L’article 2.1 de la Constitució diu que la llengua oficial del Principat és el català, tenim des de l’any 2000 una llei que obliga a parlar el català en tots els estaments públics i que preveu sancions, i tot i que s’han obert expedients, en 23 anys no s’ha sancionat mai ningú. 

En la nostra societat conviuen més de cent nacionalitats. Està molt hispanitzada, amb una majoria d’espanyols i de portuguesos, i per molta ràbia que ens faci, els nacionals d’altres països que venen a residir a Andorra aprenen el castellà en comptes del català! I això que les institucions donen moltes facilitats i posen a disposició dels ciutadans de manera gratuïta cursos de català i centres d’autoaprenentatge. Però és clar, sense unitat i coherència institucionals aquestes iniciatives per enfortir i posar al lloc que mereix la nostra llengua queden descafeïnades.

I si a més a més a nivell institucional s’anglicitza la comunicació aleshores el desconcert és màxim.