Ara que molts de vosaltres ja heu fet les vacances o encara hi esteu immersos, és un bon moment per preguntar-nos quin paper volem que tinguin en la nostra vida. Les vacances són molt més que un parèntesi: són l’espai més llarg i sovint de més qualitat de descans que tenim al llarg de l’any. Però no haurien de ser l’únic.

El seu valor no rau només en la durada, sinó en la qualitat. Poden ser un oasi on cos i ment es retroben, on recuperem hores de son, moments de connexió amb els nostres i instants de calma que semblaven perduts. Són dies en què el soroll baixa i torna aquella veu interna que durant mesos queda sepultada sota presses i obligacions.

Tanmateix, esperar tot un any per respirar és com deixar que el mòbil s’apagui i només llavors posar-lo a carregar. Ningú ho fa així: l’anem carregant a estones, perquè sabem que si no, no dura. Amb nosaltres passa el mateix: necessitem petites recàrregues d’energia i temps per evitar arribar esgotats al gran descans.

Un altre punt clau és revisar les responsabilitats. Sovint carreguem amb tasques que no ens corresponen o mantenim activitats que només omplen temps però xuclen energia. Aquí entra en joc la importància d’aprendre a prioritzar: diferenciar què és essencial i què és accessori, què ens suma i què ens resta. Delegar quan es pot, reduir allò que no aporta i reservar energia per al que realment importa ens permet viure més lleugers i amb més coherència.

Ara bé, els canvis no arriben d’un dia per l’altre. Les persones que acompanyo en moments de transformació sovint arriben amb la pressa de voler-ho canviar tot. I sempre els dic el mateix: prioritza. Escull quines àrees vols començar a transformar per sentir-te més alineat, i deixa que les altres trobin el seu moment. Quan intentes fer-ho tot de cop, t’encalles. Quan avances pas a pas, la coherència apareix de manera natural. És com endreçar una habitació plena: si ho vols fer d’una sola tirada, et bloqueges; si comences per un racó i després un altre, tot agafa sentit i harmonia.

També cal ser conscients de la velocitat amb què vivim. El pilot automàtic ens fa creure que avancem, però sovint només desgasta. Ens aixequem, treballem, correm d’una tasca a una altra i, quan ens n'adonem, el dia s’ha escapat. És aquí on l’alineació entre responsabilitats i energia esdevé vital. Quan actuem només per inèrcia ens desconnectem de nosaltres mateixos. En canvi, quan trobem moments per aturar-nos i sentir-nos apareix l’equilibri.

Un altre aprenentatge que les vacances ens poden regalar és el fet d’estar més presents. Massa vegades vivim fent salts en el temps: tornant al passat per reviure errors o avançant al futur per anticipar pors. Aquesta gimnàstica mental ens porta angoixa i fins i tot depressió, perquè sempre tenim la sensació de no ser on hauríem d’estar. Viure el present vol dir gaudir d’un cafè sense pressa, escoltar algú de veritat, estar en un lloc sense pensar en el que vindrà després. Les vacances, quan les vivim amb consciència, són un entrenament perfecte per practicar l’aquí i l’ara.

A vegades l’aprenentatge de l’estiu s’esvaeix amb la rutina. La clau és transformar el “no puc més” en un “em dono permís per descansar”, establir objectius realistes i hàbits que ens ajudin a equilibrar responsabilitats i energia. Aconseguim viure amb més equilibri tot l’any.

Per això, més enllà de mirar enrere amb nostàlgia o esperar el proper descans amb impaciència, la clau és portar petits moments de descans i connexió al dia a dia. La veritable pregunta no és quan tindrem vacances, sinó com volem viure les hores que hi ha entre unes vacances i les següents. I aquí la crida és clara: vols seguir vivint en pilot automàtic, o vols començar a conduir la teva vida amb consciència, equilibri i coherència?