Mohammad Al-Salhi, Mohammad Jarghoun, Ibrahim Mohammad Lafi, Assaad Shamlakh, Hisham Alnwajha, Saeed Al-Taweel, Mohamed Fayez, Abu Matar, Ahmed Shehab, Husam ubarak, Salam Mema, Yousef Maher Dawas, Abdulhadi Habib, Issam Bhar, Mohammad Balousha, Sameeh Al-Nady, Khalil Abu Athra, Mohammed Abu Ali, Hani Madhoun, Mohammed Imad Labad, Salma Mukhaimer, Ahmed Abu Mhadi, Saed al-Halabi, Adam Abu Harbid, Yaniv Zohar, Roee Edan, Shai Regev, Ayelet Arnin, Fereshteh Bagheri, Saleh Bairami, Nima Rajabpour Khabar, Masoumeh Azimi, Safaa Ahmad, Issam Abdallah, Farah Hisham, Hussein Aqeel, Hadi Al-Sayed, Kamel Karaki, Ghassan Najar, Mohammed Rida, Wissam Qassim, Sakina Mansour, Ahmad Farhat, Moamen Abu Alouf, Ismail Abu Hatab, Ahmed Salama Abú Aisha, Hussam Al-Adlouni, Fadi Khalifa, Tamer Al-Zaanin, Walaa Al-Jabari, Adam Abu Harbid, Nour Qandil, Fátima Hassouna, Ahmed Abu Sakhil, Zahra Abu Sakhil, Wafa Al-Udaini... Descanseu en pau.
Doncs sí, hi ha algú que els comptabilitza, de tots els bàndols, si ho voleu dir així. I no només això, diu qui són, què feien i on van morir. A Palestina, Israel, el Líban, l’Iran, Síria... Tots tenen en comú que han coincidit en el temps amb el conflicte revifat i sobretot la seva relació amb l’àmbit periodístic: redactors, fotògrafs, càmeres, editors, presentadors, tècnics de so... Més de 250 assassinats, una trentena de ferits, una desena de desapareguts i qui sap quants empresonats. Quan aquí ens debatem a defensar la quinta essència d’una neutralitat que per a uns quants vol dir no fer ni dir res, a ells i a elles els han arrabassat la vida. Només tinc la pena que aquí no cabien tots.
