Després de vora un any de treball, d’escoltar totes les parts implicades, aquest dijous hem aprovat la Llei de descongelació progressiva dels lloguers, amb un calendari que s’estendrà de manera progressiva, entre el 2027 i el 2030.
El mercat de l’habitatge de lloguer es va intervenir a partir del 2019, en un context extraordinari de tensió. Aquesta tensió no ha desaparegut al llarg dels anys, sinó que en molts aspectes s’ha accentuat. 
Va ser una decisió excepcional i necessària, però sempre hem defensat que no podia convertir-se en permanent. Mantenir indefinidament restriccions sobre els lloguers pot generar desequilibris entre drets i obligacions, i desincentivar l’oferta d’habitatge. A més, tot i que la protecció dels lloguers ha alleugerit durant prop de 8 anys la situació de moltes famílies, no ha resolt les causes estructurals del problema. 
El problema de l’habitatge és real, ens preocupa i hi som especialment sensibles. Per això aquesta llei no és el punt de partida, sinó la continuació d’una política d’habitatge més àmplia, amb el desplegament d’un parc públic, el qual passarà de 0 a 600 pisos –a finals de la legislatura– en temps rècord. També amb la posada en marxa del nou programa d’avals per a la compra del primer habitatge o la incorporació al mercat de lloguer d’habitatges buits i d’habitatges d’ús turístic.
Per tant, aquesta llei no és una mesura aïllada. Forma part d’una estratègia global que crea les condicions per assolir un retorn progressiu al règim general, evitant tant una liberalització brusca com una intervenció permanent. 
Entre els aspectes més destacats de la llei, és important ressaltar aquesta gradualitat en la finalització de les pròrrogues: per als contractes signats el 2012 o anteriors, o amb un preu inferior a 6 euros el metre quadrat, la pròrroga finalitzarà el 2027. Per als contractes signats el 2013, 2014 i 2015, o amb un preu inferior a 7 euros el metre quadrat, finalitzarà el 2028. Per als contractes signats el 2016, 2017 i 2018, o amb un preu inferior a 8 euros, finalitzarà el 2029. Per als contractes signats, el 2019, 2020 i 2021, finalitzarà el 2030. 
Un altre element important és que el propietari només podrà extingir el contracte si ha enviat un preavís mínim sis mesos abans, mitjançant una carta certificada. Si no ho fa, el contracte es prorrogarà un any més i la renda només es podrà actualitzar amb l’IPC. D’altra banda, els increments de la renda estaran limitats durant cinc anys, evitant així pujades sobtades o desproporcionades.
Pel que fa a un dels aspectes que més debat ha generat, l’anomenada “trampa del fill”, en cas de vulnerar la llei, l'habitatge haurà de tornar al mercat de lloguer amb limitacions de preu. A més, hem reforçat el règim sancionador: si el propietari incompleix la llei, es preveuen sancions i indemnitzacions al llogater. 
Per tant, amb aquest tema, i amb d’altres que han envoltat el debat, volem transmetre un missatge de tranquil·litat a la ciutadania. No hi haurà una liberalització total del mercat de lloguer com volen fer creure alguns grups parlamentaris.
A més, qualsevol comunicació o carta anunciant una modificació del preu del lloguer rebuda abans de l’aprovació de la llei, no té cap efecte. Cap increment de renda es podrà imposar al marge del que estableixi la llei. Per això, abans de signar cap nou contracte, recomanem al ciutadà que, si té dubtes, s’assessori adreçant-se a l’Institut Nacional de l’Habitatge. 
Ara bé, també volem transmetre un missatge de confiança cap als propietaris. La majoria han actuat amb responsabilitat aquests anys, i tenen pisos de lloguer amb unes rendes adequades. Confiança cap a les dues parts, confiança cap a l’equilibri que assoleix aquesta llei. Alguns grups aposten per seguir congelant el mercat, d’altres per liberalitzar-lo tot, no ens trobaran ni a un extrem ni a l’altre.
Nosaltres ens situem al punt mig del que demanen uns i altres: la congelació indefinida dels lloguers no és sostenible, però tampoc és acceptable una liberalització sobtada del mercat.