Desert

La setmana passada es van concedir els premis de la XLIII Nit literària Andorrana. Sempre m’ha agradat la polisèmia castellana “se fallaron”, com si el jurat mai aconseguís donar el premi a qui li correspon. Llegeixo a les notícies i informacions, poca cosa, encara no he sigut capaç de trobar l’acta del jurat del premi de teatre. Avanço això perquè el que sí sabem és que ha quedat desert. El jurat no ha lliurat el premi, i el que no sé és si ha estat per falta de qualitat en els originals presentats o senzillament per falta d’aquests. Ja em corregiran.
En qualsevol cas, aquest desert en la dramatúrgia m’enxampa una mica descol·locat. Confesso que tinc problemes escrivint en català, encara no és gens fàcil per a mi, sempre he de tenir a mà una còmplice perquè m’ajudi en les traduccions això fa que moltes vegades em quedi a les portes, amb encàrrecs i treballs amb certa acotació, que sempre poden facilitar la tasca traductora.
Serveixi això per posar-me al sac dels que potser ens vam poder presentar a aquest premi i no ho vam fer per alguna raó, sigui quin sigui el motiu. En qualsevol cas, reprenc el camí. Que un premi teatral a les nostres terres quedi desert no és una bona notícia. Un dels factors importants per aconseguir un camp de treball digne i amb molta qualitat és l’afany de superació i de compartir experiències amb col·legues. No tant com a competència, sinó com a opcions. Generar les oportunitats és l’aspiració de tots els que treballem en l’àmbit cultural. Esperar les oportunitats de créixer, de guanyar premis, de competir i compartir.
Alguna cosa no fem bé, ni propis ni estranys, quan en oferir aquestes oportunitats o bé no es presenta ningú o bé es presenten un o dos treballs. Falta de motivació? Falta d’opcions? Que no s’hagi lliurat un premi en un sector tan desemparat en el nostre territori com la dramatúrgia deixa el panorama desangelat. Per què escrivim? No hi ha gairebé companyies professionals que s’embarquin en la posada en escena, no hi ha premis que motivin la lectura i obliguin les entitats pertinents a aixecar aquests escrits, no hi ha fórmules fàcils per a la dramatúrgia.
Escriure no és fàcil, no seré jo qui faci l’exercici, ja que d’escriptors i d’escriptores bons i magnífiques en tenim, crec que amb certa bona salut... Però pel teatre no només escrivim, també necessitem el següent pas: la conjunció dels astres per veure sobre l’escenari les lletres que deixem morir en les fulles, en espera de compartir amb un públic el nostre fet.