Que la legislació de competències i transferències requereix una modificació i una adaptació als temps actuals és un pensament que pot generar força quòrum. Però aquest punt de partida és l’únic que pot arribar a generar un cert consens. Perquè avui el text que ha portat el Govern al Consell General què hem d’entendre que és? Una reforma, una reformeta, quatre retocs, modificacions puntuals per acontentar tots els cònsols. Pel que ens va explicar aquest Govern des del primer moment havia de ser la primera opció, però sembla que el temps ha anat desfullant la margarita i el cos de la reforma s’ha quedat en un esquelet. En certa manera ho reconeixia amb la boca petita el mateix portaveu del Govern la setmana passada quan, qüestionat sobre el tema, va indicar que “la reforma és un joc d’equilibris per avançar però sense trencar res i complaent el màxim d’institucions”. Aquesta declaració, per instintiva, ho diu tot: quatre retocs i tots contents, oi? Entenc, però, que aquesta no és la filosofia que es va vendre quan es va anunciar la reforma en el mandat anterior. Perquè una bona reforma implica que es trenqui algun plat i difícilment pot acontentar tothom malgrat que busqui no deixar insatisfet a ningú. I el que no pot acontentar a ningú és que en aquest treball fins ara no s’hagi tingut en compte el Consell General i avui dia encara se’n mantinguin fora les minories comunals. Donada la transcendència d’aquestes lleis, aquest oblit crec que és molt estudiat per complir allò de tocar-ho tot per no tocar res i sortir-ne victoriós electoralment parlant.
