Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Dot Benet

Dot Benet

Empresari

 

 

Desgavell pressupostari comunal




L’equip del Comú d’Andorra la Vella s’ha entossudit en embellir l’avinguda Meritxell. Se’ns anuncia una despesa d’entre 10 i 11 milions d’euros. Permeteu-me aquestes reflexions:
a) No es tracta de fer més bonica una avinguda, amb el seu terra, els seus laterals, decoracions, sinó de fer més bonic simplement el paviment de l’avinguda. Això costa 11 milions! Realment és necessari gastar aquesta barbaritat per un paviment?
b) Com es pot destinar aquesta xifra a un paviment en un petitíssim país on solament hi ha 33.000 treballadors en actiu? Recordem que no són milions d’euros invertits en millorar institucions! Ho són per un paviment. I no és tot! A part de disposar de menys de 35.000 actius nacionals, en general és refà una avinguda, quan? en època de bonança?, no quan hi ha crisi bancària, econòmica i financera... com actualment!
c) S’hauria pogut arreglar el paviment de l’avinguda si hagués estat en molt mal estat. Però l’asfalt estava en bones condicions. No hi havia forats ni trossos arrencats que malmetessin els vehicles, com en algunes petites carreteres de muntanya dels països veïns. No tocava fer-hi res ja que la “condició d’existència” d’una avinguda no canvia: la gent hi caminarà i anirà d’un costat a l’altre mirant aparadors o entrant en botigues o centres comercials. Ni més ni menys.
Però és que fins i tot serà pitjor! Un paviment asfaltat com fins ara ho ha estat té un doble avantatge: d’una avinguda se’n pot fer un lloc per a vianants en tota la seva longitud. D’altres vegades, parcialment. I fora de ponts o caps de setmana especials s’hi pot tornar a fer circular vehicles prioritàriament en sentit únic o doble. En resum, que es pot muntar i desmuntar indefinidament i tenim una avinguda multifuncional. Amb l’empedrat que s’hi ha posat, no crec que s’hi pugui fer circular sempre vehicles sense malmetre el terra.
d) Quan comenci a haver-hi xiclets i cigarretes al terra amb el nou empedrat... Sempre se n’hi han tirat, de xiclets al terra. Però el xiclet s’enfosqueix i no es veu tant en l’asfalt com en un empedrat clar. S’embrutarà més en condicions iguals. I de brut, per molt que es netegi, ja ho està.
Al desgavell pressupostari amb l’avinguda Meritxell cal afegir-hi que el Comú de la capital està adquirint els últims temps molts vehicles nous: scooters per als agents de circulació, grues Mercedes Sprinter, Suzuki Ignis... Tant malament anava, la flota del Comú? Escaldes encara utilitza un camió Pegaso matrícula 14.000 de principis dels 70! L’he vist treballar l’abril passat, encara! No es poden reparar, els vehicles? Altra vegada s’ha de reemplaçar un vehicle, d’acord. Però, tants? I de cop?
Una reflexió: no podria el Comú, en comptes de gastar quasi 11 milions en un paviment, gastar-ne només 5 en ajuts i retribucions a petits comerciants i botiguetes que agonitzen i que han pagat degudament els seus impostos? S’imaginen un pla d’ajut d’entre 20.000 i 40.000 euros per a la petita empresa seriosa i treballadora, en funció del seu estat financer, i guardar els sis milions que sobren amb seny per a altres grans necessitats.
Tenim un país tan tocat, empresarialment, socialment i financerament. Els comuns, en comptes de gestionar pàrquings, edificis, avingudes que ja estan prou bé, haurien de treballar estretament i amb totes les empreses, associacions, col·lectius i també amb el Govern per tirar endavant el país.
Molt honorables cònsols, només us ho demano per curiositat: buscàveu penjar-vos una medalla, amb la nova avinguda Meritxell? Si així fos, us diré que no deixa de ser un paviment i que d’aquí 20 o 30 anys, un altre futur i llunyà comú us el canviarà. Ningú recordarà a l’any 2060 el vostre paviment empedrat. Els governants deixen rastre pel treball i l’empenta per tirar la parròquia o l’Estat endavant. És un dels esports nacionals: polítics que volen deixar petjada fent i refent parcs, avingudes i edificis. Els impostos anuals del comú són molt gravosos per a moltes botiguetes que amb moltes dificultats es treuen un souet.
Vull recordar unes paraules d’en Jaume Bartumeu en aquest mateix diari: “Tanmateix, la ciutadania no acaba de donar senyals d’alerta, ni tan sols sembla que s’hagi adonat de la magnitud de la catàstrofe”. Tot i que ell ho diu per altres temes preocupants, el que diu és també aplicable al desgavell comunal amb projectes o reformes inapropiades. Com ara el gran prat davant d’Illa Carlemany: s’hi podia construir una cabana de fusta desmuntable, sense impacte, per fer-ne un centre d’oci i cultural. Doncs no! Un altre pàrquing que fa desaparèixer una zona verda al centre del nucli urbà.     

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte