És un hivern d’aquests com per enviar deu autobusos diaris cap a Benidorm perquè els padrins puguin veure el sol. Això aquí, perquè a Catalunya hi ha zones amb un desplegament de drons, helicòpters, meteoròlegs i enviats especials a pobles que no coneix ni El Foraster. És tan gran la passió en alguns llocs quan cauen quatre flocs que són capaços de batejar un nadó amb el nom de Joan Neu com el John Snow de Juego de Tronos. Cada cop que neva on no sol fer-ho assíduament, com a Sant Julià de Lòria, el personal afirma que no recorda una nevada d’aquesta magnitud, tot i que cal reconèixer que aquest hivern a Andorra està sent dur i a més, dissabte passat, ens ho va afirmar la Crema del Mai a Canillo.
Així que mentre al món s’han efectuat avenços transcendentals en la criptografia quàntica, s’està treballant amb imatges moleculars o imprimint circuits amb tècniques de nanolitografia, a Andorra encara hi ha massa gent que no ha entès que amb la carretera nevada, no es pot agafar el cotxe sense equipaments especials. El resultat és un pandemònium de mil nassos en què el trajecte d’Ordino a la Massana i Escaldes-Engordany o de Canillo a Encamp és tot el contrari d’una novel·la clàssica russa, d’aquestes on cau un paquet de neu i no passa res.
A Guerra i pau, que més que un llibre sembla, per la seva llargada, una cursa d’Irineu Esteve als 50 quilòmetres d’esquí de fons, Anatol i Dolokhov caminen tranquil·lament per la neu rumb a la cita que el primer té amb Natasha. Sobre Anna Karenina s’hi formen congestes i el més complicat que sobrevé, és que el comte Vrosmky s’enamori amb bogeria de la protagonista.
Aquí tot passa enmig d’una sensació de desori absolut, com si en comptes d’un lloc de muntanya visquéssim al Parc Nacional de la Vall de la Mort de Califòrnia. I això que es fan anuncis, de les alertes per nevades, hi ha panells informatius i previsions meteorològiques. La meteorologia era fins fa poc un fenomen irracional ple de refranys en boca dels més vells, de calendaris del pagès o d’algun monjo d’una abadia perduda en un indret de nom impronunciable. Els pronòstics del temps constituïen un atzar i el bruixot de torn anunciava pluja, sol o boira en cinc llunes a comptar des del sacrifici d’una gallina untada en oli d’alfàbrega tallada durant un eclipsi d’Urà i sota vent de ponent.
Quan neva a Andorra, l’escenari no és el d’una novel·la clàssica russa. És una adaptació viària d’Assassinat a l’Orient Express d’Agatha Christie, amb el tren bloquejat per culpa de la neu i un escenari que sembla superar la conjunció dels evangelis apòcrifs i les profecies de Nostradamus.
