Ara, resulta que estar despert, o ser despert, és motiu de persecució. Voler ser empàtic, posar-se a les sabates del veí, i respectuós és motiu de burla. Intentar reduir les diferències, lluitar per la igualtat de tracte i d’oportunitats sembla que està mal vist. Hi ha tot un moviment d’escarni cap al que es coneix com a wokisme que agrairé que algú m’expliqui.
Potser no ho tinc ben entès, però per a mi el wokisme és un moviment que demana obrir els ulls al nostre voltant i veure les diferències de tracte, les injustícies, allò que potser tenim tan integrat que no ens n’adonem però que fa mal a d’altres persones, amics i familiars. Sí que va començar com un moviment per posar la lupa als problemes socials i polítics que afecten els afroamericans, però ha anat evolucionant per abraçar problemes similars derivats d’altres diferències a part de les racials.
Per a mi, voler prendre consciència de les diferències i les dificultats que travessen altres persones només per haver nascut amb un altre color de pell, o per ser home o dona, o qualsevol altra circumstància no és dolent. Més aviat al contrari, i penso que és una cosa que s’hauria d’aplaudir i promoure, de la mateixa manera que es fomenten nombroses competències i aptituds.
Soc incapaç de veure on hi ha el problema. Què hi ha de dolent a voler progressar, a voler fer una societat millor, ser millor persona? O és que el desitjable és quedar-nos com estem, perpetuant i agreujant diferències i dificultats associades, fent sentir malament la gent del nostre voltant?
Desperta! I no deixis que les etiquetes i les burles no et permetin ser la millor persona que pots ser.
