Despertem!

El 5 de maig passat, des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra vam celebrar un debat obert a tota la ciutadania per parlar de polítiques socials i d’igualtat, centrat en bona part en quatre temes: la dona i els seus drets a Andorra, polítiques d’immigració, drets dels discapacitats i drets LGTBI. I dues van ser les conclusions que vam extreure d’aquell debat. La primera és que encara som molt lluny de l’Andorra social i justa que busquem i que molt pocs dels programes engegats per evitar discriminacions i protegir els diversos col·lectius en qüestió acaben de funcionar, i així ho van fer palès les diverses associacions presents en aquest acte. La segona, i no menys important, és la falta d’acció d’una part de la ciutadania. I és que, segons molts dels presents, la gent s’escuda en el seu dret a vot, i només pren la paraula dues vegades cada quatre anys. I em pregunto jo: és aquesta la manera com canviarem les coses?

Sí que penso, i ho he defensat molt, que cal anar a votar. És molt important i és una de les accions més necessàries a l’hora de buscar canvis. Però no és suficient, i més en un context polític com el nostre, on, amb un Govern amb majoria absoluta, per molt que treballin els grups de l’oposició (i bé podem dir que es treballa molt des del Partit Socialdemòcrata amb el nombre d’esmenes que es fan) per combatre aquesta passivitat social de l’executiu i de la seva majoria absoluta al Consell General. I se’ls fa difícil perquè no se’ls fa cas. Així doncs, cal que els arribi ajuda i aquí és on ens necessiten a nosaltres, els ciutadans, que estan cansats, que se senten ofegats i que precisen dir als seus dirigents “Prou!”. Fer-los saber que no els agrada el que estan fent i que canviïn el rumb de les seves decisions. I és que només nosaltres, com a poble, ens podem fer sentir.

Alguns diran que no servirà de res, que per què hem de fer això si continuaran fent el que voldran: n’esteu segurs? Crec que si mirem una mica el que està passant aquests darrers mesos al Principat, això està canviant i se’ls escolta. Com a exemple més clar tenim les darreres accions dels funcionaris per lluitar envers el que consideren injust i perillós per als drets dels treballadors com és la nova llei de la funció pública. Uns moviments que van desbloquejar una negociació que Govern els negava i que va aconseguir, després d’accions com manifestacions, vagues, etc. Anant més lluny, no podem oblidar la mobilització que van fer els joves estudiants del centre de Formació Professional d’Aixovall davant la seva preocupació per la manca d’aparcaments per als seus estudiants i que va aconseguir que Govern i el ministre d’Educació els prometessin una alternativa per resoldre el problema. No podem deixar de costat la iniciativa sorgida amb l’acampada que es farà aviat en contra dels abusos amb el preu dels lloguers, una acció que continua demostrant que alguna cosa, afortunadament, comença a canviar, però no ho podem deixar estar ara, més que mai.

És el moment de continuar i començar a demostrar que no ens faran callar i que lluitarem davant les injustícies. I és aquí des d’on les formacions com el Partit Socialdemòcrata us donarem suport i lluitarem amb vosaltres, perquè aquesta sí que és la nostra funció: ajudar i continuar la lluita, perquè no és del poble o dels partits, és la de tots!