Després de ‘la nit del soroll’

Aquest any i no pas per una reflexió, sinó per la influència de la Covid-19, semblava que hi hauria menys soroll la nit de la revetlla de Sant Joan, aquesta festa que ens aporta alegria i un profund significat tradicional que no s’hauria de perdre mai. Allò que sí que m’entristeix és que continuem amb la poca sensibilitat de sempre. Aquest any hem tornat a patir, durant hores, un soroll i uns ensurts insuportables que han provocat el terror. Dic terror perquè a partir del primer petard que es llença comença el patiment. Se’n llença dies abans i dies després.
Tot seria diferent si tothom tingués el privilegi i la gran sort de conviure amb mascotes a casa. Dic mascotes, però per als que els tenim, sabem que són molt més que mascotes, perquè formen part de la família, comparteixen alegries i tristeses, i sempre estan pendents de nosaltres… Per això els nomenaria com els nostres amics. El soroll dels petards és molt estrident. Encara que nosaltres, potser a base de sentir-los, podem estar-ne farts, però ho podem suportar, fins i tot podem denunciar, si escau, actituds extremes. Els nostres amics, en canvi,  són éssers indefensos, no poden fer res. És prou sabut que a molts els afecta el sistema nerviós, i en alguns casos fins  i tot els pot provocar la mort. Tot això sense oblidar els que viuen al carrer o al bosc (gats, ocells i altres). ¿De veritat no creieu que és una manca de civisme?

Ara que hi ha tanta sensibilització sobre molts temes humanitaris, compartits cada vegada més pels joves, no és gens congruent fomentar per passivitat, l’actitud que tenen molts adults de comprar petards, tirar-ne a tota hora i donar-ne als menors. ¿Així es pensen que ensenyen els principis i valors de respecte als altres? No crec que sigui per ignorància. Algú pot pensar que és una manera de trametre, conscientment o inconscient, als fills una forma de violència.
És molt trist de constatar que, per al benestar de tots, la societat només funciona amb prohibicions legals.