Andorra destí de pel·lícula és el lema amb què la marca Andorra es deixarà veure a través de l’acord signat entre Andorra Turisme i la multinacional Disney –tot i que sigui només en territori espanyol i durant un any de moment.

En certa manera, celebro que Andorra Turisme hagi vist que la cultura –o l’entreteniment a gran escala, en aquest cas– també pugui ser d’interès per promocionar el nostre país. Anys enrere, quan es va presentar el primer espectacle del Cirque du Soleil al principat, un director anomenat Woody Allen, es passejava per les principals ciutats europees cercant localitzacions i finançament per rodar els seus films. Vaja, que el que feia era vendre’s al millor postor. En aquell moment em va passar pel cap que Andorra hauria estat un magnífic destí per al director i que el nostre país s’hauria pogut veure arreu del món. Fins i tot penso que per una quantitat no gaire diferent a la que ha costat l’acord amb Disney, que segons ens han dit, serà d’uns 750.000 euros.

No vull entrar a valorar si es tracta d’una xifra desproporcionada o si aquesta associació amb la multinacional creada per Walt Disney és la correcta. Però sí que m’agradaria incidir en el fet que aquest acostament cap al mitjà audiovisual, o cinematogràfic per a ser més exactes, es faci únicament i exclusivament amb voluntat recaptadora de futurs clients. De nou, ens trobem amb l’exemple de com es valora la cultura a través de les xifres, i no de la qualitat dels productes. Estratègicament és ben cert que si volem adreçar-nos a un públic familiar, apostar per la productora nord-americana és apostar per la carta guanyadora. Però jo em demano si aquestes famílies que s’acostaran a Andorra després de veure La bella y la bestia, Cars 3 o Frozen –espero que a Andorra Turisme no s’hagin equivocat i hagin anat a patrocinar l’espectacle Fronze, la versió low cost protagonitzada per la Leticia Sabater–, mostraran interès pel que s’està coent culturalment a Andorra. I permeteu-me que ho posi en dubte. Possiblement aniran a comprar o a esquiar, que és el que els haurem dit que es fa al nostre país –i del que viu molta gent, també és cert–. Però, i si aprofitéssim per mostrar-nos culturalment i sorprendre a més d’un? I si Andorra Turisme també destinés esforços i recursos a potenciar i donar visibilitat a altres propostes autòctones de caire cultural o cinematogràfiques?

Si fos així, penso que la inversió hauria estat molt més productiva per a tothom i que, amb el temps, s’incrementaria la diversitat i el nombre de propostes andorranes de qualitat. O, si més no, s’apostaria per incentivar la creativitat i donar per a projectes de futur. Penso sincerament que en cap cas apostar per una seria renunciar a l’altra, més aviat tot al contrari! Però es clar, no sóc jo qui decideix aquestes coses... On de moment sí que es podran veure bones pel·lícules serà al Festival Ull-Nu! Espero que ens veiem tots per allà. Fins i tot l’Olaf, si cal.