Destins que cuiden els turistes

Sempre que tinc vacances aprofito per fer un viatge i explorar així destins desconeguts que em serveixen de teràpia per fugir del dia a dia, desconnectar de les presses i les pressions i bescanviar els nervis pel relax. Més enllà dels paratges naturals o culturals que puguis descobrir, de cada viatge sempre se’n descobreixen coses o te’n sorprenen d’altres, ja siguin positives o negatives. I ara que tinc molt recent el viatge a Croàcia, m’agradaria destacar els seus recursos idiomàtics que representen un alt valor afegit com a destí turístic d’un dels països que va viure la cruenta guerra dels Balcans. I és que si bé em molesta que l’anglès sigui l’idioma estàndard per entendre’t per Europa (i encara més ara amb el Brexit) és gratificant observar com tots els natius tenen integrat l’anglès quasi com si fos l’idioma propi. Botigues, bars, restaurants, hotels, transport... És un país on  tothom és molt conscient que el turisme és una font d’ingressos fonamental i així es correspon al tracte que donen als seus visitants. I si m’ha cridat l’atenció la qüestió idiomàtica és justament perquè és una qüestió que aquí a Andorra -i diria que encara més a la veïna Espanya- hem de millorar molt. La llengua és la base de la comunicació i si volem mantenir i fins i tot potenciar el turisme com un dels pilars de la nostra economia hauríem de ser capaços de ser més políglotes per donar més bon servei als nostres visitants. Una tasca que requereix decisió i inversió que fins al moment no ha estat suficient. Sense anar més lluny, a molts negocis no ens atenen ni en el nostre idioma oficial.