Un any més, i també per la via d’urgència, el Govern entra a tràmit parlamentari un projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges, un text que, malgrat els suposats esforços per buscar equilibris, no satisfà cap de les dues parts afectades i que, a més a més, castiga sensiblement la part més feble.
I és que tot i la reiterada voluntat anunciada de posar fi a la descongelació, el projecte de llei, encara que amb matisos, manté, per a desil·lusió dels propietaris, les pròrrogues dels contractes i conseqüentment la intervenció del mercat, a la vegada que suposa una destralada al poder adquisitiu dels arrendataris que veuran com el seu lloguer s’incrementarà en el mateix percentatge que l’IPC més en un percentatge suplementari d’entre un 1% i un 6% en funció de l’any de la signatura del contracte.
És a dir, i estimant un IPC a l’entorn del 5,5% tenint en compte l’evolució de l’índex i la correcció de previsions del mateix Executiu, els lloguers s’incrementaran entre un 6,5% i un 11,5%, uns percentatges molt allunyats del que puguin créixer els salaris, sempre que, això sí, sindicats i patronal arribin a algun acord en el marc del Consell Econòmic i Social. I és que malgrat omplir-se la boca i repetir a tort i a dret que els preocupa millorar el poder adquisitiu dels ciutadans, novament els fets desmenteixen i retraten un Govern, que no només idea una mesura que no manté el poder adquisitiu, sinó que a més a més el rebaixa.