Desvari nocturn entre pàgines

Entre pipicans, carregadors elèctrics, plans de formació, telecabines, mostres teatrals al carrer i ampliacions de locals diversos, tinc el cap més que saturat. I Mare de Déu, Senyor, són les 11 de la nit, he perdut el món de vista i la columna sense fer. I ara, que? Doncs em vindria de gust transportar-me a un lloc paradisíac, el trobaré a qualsevol racó del país d’aquí a quatre anys? Aquesta és una de les preguntes que més m’ha agradat fer als caps de llista: com s’imagina la parròquia a final de mandat si vostès governen? Les respostes han estat variades, o potser no tant. He trobat a faltar potser que algú digués que voldria una parròquia on els seus ciutadans se sentissin identificats en un projecte comú que els cohesionés i enfortís com a persones, sense perdre les arrels, però que fos inclusiu, amb nacionalitat andorrana o sense. I no sé si aquestes dones i homes del dia a dia, que ens creuem al carrer... Conductors d’autobusos, dependents de comerços, perruqueres... Poseu-hi els qui se us acudeixi, se senten concernits en un projecte de parròquia, i no diguem ja de país, inclusiu de prosperitat i d’oportunitats per a tothom. Aquesta idea l’he robada de la pàgina 22. Perdoneu, però m’ha fet el pes. Tot el que sigui lluitar per un món millor, m’encanta, encara que no estigui massa de moda això de la fraternitat universal, segons com. Tant de bo que la mateixa creativitat en buscar el nom de les candidatures es posi al servei de fer la vida més amable i més amorosida per a tothom. Un somni, un miratge? Més aviat un desvari nocturn. Ep, torna a la realitat, reina, que encara hi ha feina per fer i segons la dita “els cansats fan la feina”.