La tarda de l’1 d’agost de l’any 2008 una potent tempesta convectiva precipità en forma de tromba d’aigua sobre la zona alta de la conca del riu Runer. La conseqüència fou la generació d’un corrent d’arrossegalls que en arribar al punt duaner sud del Principat d’Andorra –situat sobre el con de dejecció d’aquest riu– causà estralls considerables. De fet, ja en capçalera –sector del port de Caborreu– l’aigua de l’escolament superficial d’aquella pluja s’incidí en el terreny i n’erosionà els sediments existents en aquella àrea.

En aquest sector, doncs, el flux incorporà sediment dins del curs d’aigua –aquí anomenat rec de Caborreu perquè pren les aigües del riu de Caborreu. El riu Runer té el punt de naixement en el sector del coll de Pardaló (font de la Rabassa). Més avall, quan aquest flux, ja conjuntament amb el provinent del coll de Pardaló, s’endinsà en el bosc de la Molina funcionà represant-se pels troncs dels arbres del mateix bosc de ribera i rebentant successivament en forma de bursades, de manera que cada vegada que el flux s’obria pas anava agafant més i més embat tot generant un seguit d’ones o glopades que arrossegaven fang, terres, blocs i troncs. Quan aquest flux salvatge arribà al con de dejecció prengué direcció vers la duana andorrana, i aterrà inexorablement la part posterior d’aquestes instal·lacions amb una massa de detritus, graves, sorres, blocs, troncs i brancatge.

Part d’aquest sediment també s’endinsà dintre de l’edifici de la duana i el va malmetre considerablement i finalment la fracció més fina prengué la carretera direcció la Seuvers i les instal·lacions duaneres de la guàrdia civil espanyola. Com a conseqüència immediata, el pas fronterer quedà tancat unes 12 hores i les instal·lacions duaneres andorranes –així com els vehicles que s’hi trobaven estacionats– quedaren inutilitzades; per sort, no es lamentaren danys personals.

La geomorfologia del sector

D’entrada, el relleu del paisatge –és a dir, la geomorfologia– del sector del Runer ve marcat per un sistema en blocs esglaonats progressivament associat a una deformació gravitacional profunda lligada a la fossa de l’Urgellet i de la Cerdanya. Aquesta estructura és la responsable que el riu Runer baixi encaixat entre Juberri i Arcavell per una petita vall. A la vegada sobre aquesta morfologia estructural, i com a conseqüència de la incisió de la vall de la Valira, el sector del Runer està influenciat per una gran esllavissada que coincideix amb el vessant del poble i els prats d’Arcavell.

Aquest gran moviment es produí fa aproximadament uns 13.000 anys i hauria tapat la vall de la Valira tot propiciant la formació d’un estany d’obturació en el sector de l’Arenal –és a dir, aproximadament on hi ha l’EDAR sud. Sobre aquest relleu –més o menys planer en capçalera (zona del port de Caborreu), però amb un fort pendent des del coll Pardaló fins a la Duana andorrana– s’hi acomoda el riu Runer.

Finalment, doncs, el considerable gradient i la disponibilitat de sediment mobilitzable haurien propiciat el creixement d’un con de dejecció notablement prominent –que denota, tanmateix, un antic fort dinamisme.