Quan a Andorra ja ho has fet tot, ja t’ho has recorregut tot i no acaba de fer bo per a anar a esquiar o anar a la muntanya, vas a passejar per la capital. I pensar que això és el que fa la immensa majoria de gent com a activitat principal… No ho acabo d’entendre. Però ben pensat, cadascú fa el que bonament vol o pot. Doncs això, dissabte, que el temps estava encara així així, vam anar a fer un volt per Andorra la Vella. Havíem de comprar també quatre coses i, mira, aprofitem l’avinentesa. Cercàvem un lloc per aparcar i és llavors quan veig, a la vorera, un senyor arrossegant un carret de la compra. Res de destacable si no fos perquè enganxat al carret, hi duia un cartell publicitari de cursets de la Bíblia. 
El primer que em va passar pel cap és que hi deu haver una crisi de creients i que algú ha sabut detectar-la i n’ha fet un negoci. Quan algú fa publicitat d’alguna cosa, ho fa per donar a conèixer algun producte nou o perquè les vendes van de capa caiguda. I Déu no és, diguem-ne, un producte nou i els Testaments no es deuen trobar en gaires tauletes de nit com a lectura d’abans d’anar a dormir. Algú, per tant, ha tingut la idea de fer un curset per aprendre a llegir i a interpretar el llibre sagrat del cristianisme i, també, en algunes parts, del judaisme. 
Llavors em vaig demanar què en sabia jo de la Bíblia. Si algú em demanés una definició, diria que és una espècie de manual d’instruccions, dels més antics del món, sense dibuixos i amb una infinitat de notes a peu de pàgina. Notes que has de ser quasi un teòleg per entendre-les. Ben mirat, potser és per això que algú ofereix ajuda. També diria que és un llibre que explica com va començar tot, què hem anat fent malament els homes quasi des del principi, quina relació hi ha entre Déu i la humanitat amb textos poètics, històrics, d’ensenyament religiós, i el que ens espera en cas de no tenir el comportament dictat en els textos. La conclusió a la qual vaig arribar és que no en sé gran cosa. 
El que està clar és que no deixen de ser unes escriptures fetes per l’home, és a dir, que no venen directament de l’Ésser suprem, com ho haurien fet les taules dels deu manaments. Per tant, de ben segur que el text porta la signatura, l’opinió, la subjectivitat i la creença mateixa d’uns redactors que van viure en una època i unes circumstàncies determinades, als antípodes del segle XXI. Tot i així hi ha qui afirma que la lectura i la comprensió dels textos sagrats hauria d’aplanar el camí cap a la fe. Però penso fermament que un és creient, sigui en Déu o en el que sigui, perquè ho sent així i no perquè llegeixi un text dit sagrat. És com si algú fes un curset de com aprendre que t’agradi la ceba quan mai l’has suportat, guardant les distàncies, és clar.
Ara bé, més enllà de la finalitat d'aquest curset, sempre està bé analitzar i parlar de literatura si es respecten justament les creences de cadascú. I una altra cosa, aquell senyor del carro feia cara de bona persona. Potser perquè ell ja ha entès tots els ets i uts de la Bíblia o perquè ell sí que té el WhatsApp de Déu.
Molt bon any a totes i a tots!