El Nadal és una època de sentiments i de celebració per a moltes persones que veuen en aquestes dates un moment de solidaritat, empatia, ajuda, comprensió i també de festa, independentment de si es celebren amb menys o més èmfasi. Les dates fan a més a més que el pensament tingui molt present aquelles persones que estan passant per un moment de dificultats.

Dissortadament, el nombre de persones o famílies en dificultats al país cada vegada és més preocupant. Així es desprèn dels resultats de l’enquesta de condicions de vida 2018 publicada la setmana passada i que va permetre conèixer dues situacions greus que mereixen una prioritat absoluta des d’ara mateix. La primera alarma que hauria d’encendre l’estudi és la que explica que el 40,4% de la població del país no està en disposició de fer front a una despesa imprevista de 950 euros amb els seus recursos.

Aquesta dada indica dues coses, en primer lloc que la capacitat d’estalvi de les llars del país, en un 40% dels casos és molt baixa; i en segon, que l’objectiu ha deixat de ser el d’estalviar per invertir en consum o patrimoni, i és simplement viure al dia, amb l’esperança que no arribi cap imprevist al qual no podran fer-hi front amb recursos propis.

La segona alarma de l’enquesta fa referència a les privacions materials de moltes llars, agrupades en tres grans grups: les relacionades a la qualitat de vida, les vinculades a qüestions monetàries, i les que tenen a veure amb el consum durador, com l’accés a telèfons, ordinadors i similars. Són dificultats que afecten tant famílies formades per dos membres adults i dos infants, com les llars unipersonals.

Fins a un 17% de ciutadans del país admeten no poder gaudir d’una setmana de vacances anuals encara que sigui a casa de familiars o amics, percentatge que creix si la llar està formada per una sola persona. Per últim, tot i que podríem parlar de més dades, crec que és significativa la que diu que un 3,6% de la població no pot permetre’s mantenir la seva llar a una temperatura adequada durant els mesos d’hivern; si l’habitatge és unipersonal, la xifra creix fins al 8,5%.

En resum, un panorama preocupant que evidencia, si alguns en dubtaven, que les dificultats creixen entre la població tot i que es parla de recuperació econòmica al país. Potser l’explicació rau en el fet que la crisi s’ha instal·lat a la classe mitjana, que fins i tot s’ha empobrit, ha perdut capacitat econòmica a la vista del cost de la vida. Un cost que creix mentre la capacitat adquisitiva s’estanca o baixa.

La conjuntura no és encoratjadora. Un dels drets bàsics, que és l’accés a l’habitatge, avui a Andorra ja no el podem assegurar a un cost assumible, i això porta a la precarietat i en alguns casos al llindar de pobresa. Quan bona part dels ingressos familiars s’han de destinar a cobrir el cost de l’habitatge, i això ja és la realitat de bona part de les famílies del país, la necessitat d’habitatges socials i de protecció és una clara urgència.

Cal donar resposta a moltes persones que estiguin en situacions límit, i aquí hi han de contribuir totes les administracions, no només el Govern. Els comuns han de fer un esforç també, no poden mantenir-se al marge d’una problemàtica de país i han de fer un gest en favor de la construcció d’habitatge de protecció mitjançant les eines urbanístiques que gestionen. És un problema de país i calen solucions de país.

Acabo desitjant a tots els lectors un bon Nadal, amb un especial pensament per a aquelles persones que no es troben en una situació confortable. Tant de bo el 2019 porti més prosperitat... i més ben repartida.