Dies, diades, festes i altres celebracions
Des que soc al país, i ara ja en fa uns quants anys, no hi ha 8 de setembre que no senti algú queixar-se per l’ús de la paraula “diada” en les felicitacions que circulen per múltiples canals. El cert és que el Dia de Meritxell és molt a prop de la Diada de l’Onze de Setembre, o simplement la Diada, així amb majúscules. Tan a prop que utilitzar la paraula genèrica, amb minúscules, sembla una importació de la veïna Catalunya amb qui, com amb tots els veïns, Andorra hi manté una relació ambivalent. La paraula “diada”, en realitat, és una paraula comuna del català, llengua pròpia també d’aquestes valls, i es refereix a un dia en què se celebra una festa important, una festa solemne. Tradicionalment, les diades anaven molt lligades a les celebracions de caràcter religiós, com ara la diada de Corpus, i m’atreviria a dir que Meritxell podria entrar en aquesta categoria. Per a cada andorrà de soca-rel que m’ha explicat que aquí “sempre s’ha dit festa de Meritxell i no diada”, m’he trobat algun altre andorrà igualment de soca-rel que em desitjava una “bona diada de Meritxell”. El que em queda clar és que “sempre” és, gairebé sempre, un concepte relatiu. Com que procuro ser sensible i no ferir susceptibilitats, fa molt temps que vaig decidir que, en cap dels meus articles sobre Meritxell, no utilitzaria la paraula “diada”. Per això sempre –sempre de veritat– escric “festa” o simplement “dia”. Amb tot, penso que és una llàstima que el català d’Andorra s’hagi deixat manllevar una paraula per l’única raó que a Catalunya s’utilitza tant i amb la boca tan plena, com a mínim un cop a l’any.