D’imatge i de residències perilloses

En l’edició d’avui del BonDia ens fem ressò d’una informació publicada ahir pel digital El Confidencial en què s’explica que l’Agència Tributària espanyola ha demanat tres anys de presó per a Borja Thyssen, fill de la baronessa, per fingir la residència a Andorra el 2007 i no pagar els impostos, uns 630.000 euros. Sense voler entrar en els detalls de la investigació, aquest cas em serveix d’exemple per reflexionar sobre si és convenient que continuïn aflorant aquesta mena de residències —si més no dubtoses— al nostre país. Ho dic bàsicament perquè el mal que ocasiona a la imatge d’Andorra cada vegada que surt a la llum una informació d’aquest tipus difícilment es pot reparar. ¿Val la pena que el nom del país quedi compromès a canvi de rebre uns quants milions d’euros de grans fortunes? ¿Aquesta no era una etapa superada? Tanmateix, fa dies que dono voltes a l’auge de la residència al país d’esportistes de gran nivell. Celebro que vinguin a Andorra a viure perquè dóna prestigi al país però hem de ser molt innocents per no pensar que el principal atractiu que tenen són els avantatges fiscals. Malgrat que compleixin la normativa, em preocupa que aquesta mena de residències acabin sent un problema davant els països del nostre entorn. La Comissió Europea fa temps que té entre cella i cella posar punt final a l’evasió fiscal i no dubtarà a atacar els més dèbils quan en tingui l’oportunitat. El potencial de futur d’Andorra ha d’anar molt més enllà del camí dels avantatges fiscals, que són pa per avui però gana per demà. La imatge de país no es pot permetre més ensurts.